CONTINUEM LLEGINT!

A continuació, us oferim una sèrie de ressenyes sobre llibres de diferents gèneres (narrativa, poesia i teatre). Són llibres dirigits a xiquets de diversos cicles, en cada ressenya s'especifica l'edat recomanada.

ENDEVINA ENDEVINALLA: JO SÓC QUI ENSENYA SENSE PARLAR.

El primer llibre s'anomena Qui no sap riure no sap viure i l'autor es Andreu Galan, qui va nàixer a Alboraia (València) l'any 1980. Va estudiar Magisteri d'Educació Musical i també Filologia Catalana a la Universitat de València. Va posar en marxa una pàgina web dirigida a infants, pares i educadors i que té la funció d'estimular la creació poètica infantil. La seua obra Qui no sap riure no sap viure, va rebre el 10é Premi de Literatura Infantil ''Atrapallibres''.

Aquesta obra està recomanada per a alumnes que tenen a partir dels 8 anys. És una recopilació de poemes romanços, endevinalles, cançons i raps escrits per l'autor. En aquest llibre tenen un paper molt important la imaginació i l'humor. Estan barrejats aspectes d'actualitat i de la cultura tradicional, podem trobar declaracions d'amor, com el Romanç del vell pollastre o poemes sense un tema determinat i que simplement, tenen l'objectiu de divertir al lector, com és per exemple la Bouesia. Tots els poemes estan enfocats en un punt de vista lúdic. El gènere de les poesies en aquest llibre és el romanç.

Cal destacar que a la guarda interior del llibre, trobem una nota informativa per als lectors, explicant que l'autor fa servir expressions com ''per'xo'' o ''p'ro'' en lloc de per això i però. A més aquesta explicació està acompanyada d'una il·lustració d'un home (potser l'autor) amb una bafarada que conté la informació. Aquest és un detall a destacar, a més tot el llibre té bones il·lustracions que complementen i tenen relació amb les cançons, poemes i endevinalles, ajuden a desenvolupar la imaginació dels alumnes i donen dades sobre els textos.

Quant a la tipografia, és molt adequada i comprensible per a l'etapa a la qual va dirigida el llibre, els textos tenen una estructura ben ordenada. Pel que fa al títol del llibre, podem dir que té un punt filosòfic, ja que alguns xiquets viuen una realitat complicada i és necessari per a ells el riure i l'humor, i realment no és fàcil trobar poesia infantil i juvenil tan divertida i humorística com la d'aquest llibre. En la contraportada l'autor ens ofereix una descripció molt completa del que trobarem en el contingut del llibre, a més al final de tota la informació, ens donen una frase que invita a la reflexió dels lectors, és la següent: ''perquè el viure, com el riure, no s'ensenya: s'encomana''.

Per concloure, totes les característiques destacades anteriorment, fan que aquest llibre siga una bona elecció per a treballar, per una banda la poesia amb els alumnes. I per l'altra banda podem tractar també el ritme i la música amb els raps i cançons que hi apareixen al llibre. També cal destacar les endevinalles, que tenen l'objectiu d'entretenir als alumnes a més que treballen l'enginy.

Galan, Andreu. (2014). Qui no sap riure no sap viure. València: Andana.

UN POEMARI AMB SENTIT DE L’HUMOR   

Galan, Andreu. (2014). Qui no sap riure no sap viure. València. Andana.

Dibuixos de Luis Demano

Col·lecció Vagó de Versos 

Abans de res, Andreu Galan i Martí és un escriptor valencià dedicat a la poesia infantil. Va estudiar Magisteri d’Educació Musical i Filologia Catalana. És un autor que ha participat en molts festivals i recitals poètics, a més, ha publicat dos llibres de poesia: Cansat de diumenges (Labreu Edicions, 2009) i Qui no sap riure no sap viure (Andana Editorial, 2014), nominat al 10é premi de literatura infantil Atrapallibres. Aquest reconeixement ens indica que el llibre és de qualitat, malgrat la poca experiència de l’autor. Així mateix, Andana és una editorial valenciana dedicada a l’edició de llibres per a infants i joves, consolidada com una de les editorials que aposta per la qualitat i per l’exhaustiva difusió dels seus exemplars.

Qui no sap riure no sap viure, és una recopilació de poemes composta per cançons, endevinalles i romanços amb la transversalitat de l’humor i la diversió, tractant temes relacionats amb la natura, els animals o la gastronomia. A més, es fan jocs de paraules i rimes constants amb molta cura en el llenguatge, amb el fi de donar-li als xiquets una poesia d’alt nivell. El títol d’aquest llibre és molt atractiu i cridaner, ja que ressalta la importància de ser feliç en la vida quotidiana i de prendre’s les coses amb positivitat, idees fonamentals que els infants han d’aprendre. 

Per una banda, l’estructura d’aquest llibre és seqüencial, Galan se serveix d’una combinació de diferents gèneres de tradició popular com les endevinalles i les cançons entre altres, per a fer la lectura d’aquest poemari molt més amena i diversa. Per altra banda, quant a la forma dels poemes, és important destacar que són textos breus, variats en formes, ritmes i temes. 

Pel que fa a la tipografia utilitzada, destacarem que es fa ús de diferents estils de lletra per a diferenciar els poemes escrits en vertical, dels títols i de les petites cites que apareixen damunt d’alguns d’ells. A més, al costat dels textos, hi ha atractives imatges de molta categoria que especifiquen el seu contingut i que ajuden a la comprensió d’aquests, doncs en molts enigmes, la presència d’il·lustracions és fonamental per a endevinar-los. També és rellevant desatacar, que al final del llibre es presenten les solucions de les diferents endevinalles, un aspecte molt funcional que s’adapta a les necessitats del lector. 

Tenint en compte tots els punts mencionats, podem concloure que aquesta obra és molt interessant i recomanable, tracta la poesia d’una manera molt adequada i motivadora per als xiquets, ja que barreja la rissa i la cultura popular, fent un tracte molt acurat del vers i la paraula. Qui no sap riure no sap viure, és un bon material per a fomentar la poesia i els seus subgèneres en les aules escolars d’una manera lúdica i entretinguda, cosa molt important per a despertar l’interés dels estudiants més menuts.  

Els colors que t’envolten

Aquesta autora ha col·laborat en llibres de text i ha elaborat nombroses propostes didàctiques per a llibres de literatura infantil. Versos de colors és la seua primera publicació en Onada Edicions. La col·lecció és una antologia de poemes de diferents autors.

En aquests versos cobren vida els colors que tenim en el nostre món i, fins i tot ens conviden a reflexionar sobre els colors dels sentiments. L'autora utilitza elements reiterats en la literatura infantil, com la papallona, les estacions, l’amor de mare o les notes musicals, però també ens sorprèn amb coses modernes i del món actual, com les icones de WhatsApp. Té poemes tendres com Els llavis de la mare o Flor del taronger; i d’amor com «Margarida» o «Batega», però l’autora també ens fa riure amb el poema Pinte i pinte.

El llibre està compost per 29 poemes, a cadascun li acompanya una imatge la qual descriu al poema. Un detall a destacar és que cada imatge del llibre està en blanc i negre, amb la finalitat de que, llegint el poema la nostra imaginació òmpliga de color el dibuix.

En general, els poemes són breus, concorde a l'edat per a la qual van dirigits (segon cicle de primària) i les estrofes són generalment quartets. Tenen especial atenció a la musicalitat, a la rima, al ritme, però també, és una lectura pedagògica. El to és descriptiu i els recursos poètics més utilitzats són la rima, els paral·lelismes, o la metàfora.

En alguns poemes, com Mixino, utilitza el jo com a persona poètica quan els poemes tracten una acció, però quan el protagonista és un ser inert com l'horitzó, la sal o l'ou, usa la tercera persona o la impersonalitat.

En certa manera, el llibre juga amb la tipografia, ja que en cada il·lustració s'arreplega el vers més important o simbòlic del poema i s'agrega a la imatge de forma divertida. Però la tipografia del poema és sempre la mateixa sense canviar de tipus de lletra i tampoc de grandària.

Quant a la disposició del llibre, en una pàgina es troba el poema i en la següent la imatge al que acompanya. En les imatges podem veure una espècie de metàfores, per exemple en un poema que parla de la gespa verda i de com es pentina, en la imatge apareix un xiquet, el cabell del qual és la gespa on juguen.

En definitiva, crec que és un poemari bastant recomanable per a l'ús didàctic en l'aula, ja que s'aconsegueix aprendre d'una forma lúdica per als xiquets.

Girbés Nàcher, Fina. (2015. Versos de colors. Benicarló, Onada edicions.

El viatge de la lectura

Joan J. Ponsada va nàixer a Benimantell l’any 1945. És llicenciat en Pedagogia i doctor en Filologia Catalana. Ha exercit com a docent en l’ensenyament primaria, secundari i universitari. Ha realitzat molts articles que giren al voltant de la problemàtica de l’ensenyament del valencia en els diversos nivells educatius. En el vessant filològic, és autor dels llibres La llengua catalana a Cocentaina segons el llibre de la Cort de Justícia (1994), pel qual ha rebut el Premi Marià Aguiló 1993 de l'Institut d'Estudis Catalans, i El català i l'aragonés en els inicis del Regne de València (1996). En el vessant literari, és autor de les narracions orientades al públic infantil Saïda, la reina mora (1987) i Gori-gori-rum-rum (1990).

Començaré analitzant el llibre en general, com diu la introducció, Joan Ponsoda pensa que les paraules tenen màgia, li encanta jugar amb elles. Proposa a les xiquetes i els xiquets, jocs de paraules divertits, misteriosos, estimulants i, a voltes una mica desficaciats. Per tant, la finalitat de la lectura d'aquest llibre de poemes és que els xiquets jueguen amb la poesia, l'aprenentatge a través d'ells, que realitzen dramatitzacions, interpretacions, manipulacions... Ja siga llegint, escoltant; marcant el ritme, ballant; amb colps o palmes, tocant un instrument…

En primer lloc, el títol del llibre, Gori-gori, rum-rum, fa referència a unes paraules màgiques que els xiquets hi han de pronunciar tres vegades en veu alta per a començar aquest viatge que representa els poemes i endevinalles.

Quant a l'estructura, el llibre està estructurat en tres apartats. La primera part s'anomena "La tradició", els poemes tenen una temàtica més tradicional que la resta, parlen de la naturalesa, els animals, descriu zones de la Comunitat Valenciana... D'altra banda, en la segona part anomenada "Endevina, endevinalla", tot el que trobem són endevinalles amb una temàtica molt variada, tant de naturalesa com l'espai i el temps. Per últim, la tercera part s'anomena "Tu i jo" i trobem els poemes amb més significats de tota l'obra, parlant de les relacions humanes i el pas del temps. 

La rellevància que tenen aquests temes per al lector, és que són conegudes per a ells i per tant el poema puc ser comprés amb facilitat.  

Encara que es divideix en tres apartats diferents, Joan Ponsoda ha creat una correcta organització, ja que sempre existeix un fil conductor i les temàtiques que tracta no es troben barrejades.

En referència a la forma dels poemes, són poemes breus amb una tipografia gran i clara durant tot el llibre, que permet als xiquets llegir amb facilitat, per tant, no juga amb la tipografia ni els colors en la lletra. 

Inclou gèneres de tradició popular com he dit abans, endevinalles, cançons per a jugar…

Pel que fa al llenguatge poètic, fa servir una rica gamma de figueres retòriques i recursos retòrics. Per exemple, la presència de moltes rimes i els paral·lelismes els doten musicalitat als poemes, comparació a poemes com "Repertori" o "Calidoscopi de camp", moltes personificacions a les endevinalles, anàfores a poemes com "Imagina't que" o "Ni s'hi val"... Tot això fa que siga un llibre complet, on els mestres puguen jugar amb tots aquests recursos per l'aprenentatge d'una manera divertits per a ells.

Per últim, un aspecte que m'ha paregut molt important han sigut les il·lustracions del llibre, són il·lustracions descriptives, el seu objectiu és completar i complementar el poema, donar-nos informació, ja siga amb una imatge del personatge o del lloc on ocorre l'acció. 

Utilitza una gran varietat de tècniques, estan creades amb moltes, moltes textures i colors com l'aquarel·la, paper de periòdic, fotografies, collage formant els personatges, objectes i llocs. Aquest tipus d'il·lustracions fa que el llibre siga més divertit per als xiquets i sense dubte, aporten enriquiment als poemes.

Com a conclusió, pense que aquest llibre hauria d'estar en la biblioteca de qualsevol professor, ja que té una gran varietat d'elements per treballar amb els xiquets. A l'hora de llegir-ho et permet fer-ho de moltes maneres (dramatització, cantant, ballant...), i en efecte, és molt bo treballar-les amb els xiquets des de xicotets per a què no tinguen vergonya quan siguen majors. A més a més, també té una gran varietat de figures retòriques.

Considere que per als xiquets, tenir un llibre que puguen llegir-lo mitjançant el joc és molt divertit i sempre presentaran més ganes que a altra lectura normal.

Ponsoda, Joan J. Caracol, P.. (2014). Gori-gori, rum-rum. Algemesí (València): Andana editorial.

Arribar a ser feliç amb petites coses

Cano, Carles (2002). La màquina dels contes. Alzira: Bromera (Col·lecció "Enric Solbes"), 57 p. A partir de 9 anys.

Carles Cano Peiró va nàixer l'any 1957 a València. És un dels primers autors valencians que es va dedicar a la literatura infantil en la dècada dels vuitanta. Part de la seua obra ha sigut traduïda al castellà, convertint-se en un dels nostres escriptors més representatius de la literatura infantil i juvenil. Entre els seus llibres més destacats trobem: Les aventures de Potaconill (1983,) Llegendes del Sol i de la lluna (1985), Pericot Rodaire Voltamón (1985).

D'entrada, l'estructura del relat està composta per 5 capítols i un epíleg .El primer capítol és una introducció on es presenta el lloc on es desenvolupa l’argument principal. Els restants capítols contenen els diversos relats curts que es produeixen a partir de la trama central, molt bé filats entre ells, de manera que és més fàcil mantenir la motivació del xiquet. El text està distribuït en paràgrafs ben definits per espais, i la lletra té una tipografia clara i una grandària no massa xicoteta, ideal per als xiquets. Així mateix, els diferents contes que es deriven a partir de l’argument principals troben escrits amb negreta i comencen baix del títol que li correspon en cada cas, per tant no hi ha problemes per a diferenciar uns dels altres.

Quant al  llenguatge, les paraules i la sintaxi presenten una dificultat adequada amb el nivell lector del públic al qual va dirigit l'obra, sense paraules tècniques i sense estructures sintàctiques massa complicades,cosa que permet una lectura fluïda, fàcil i lleugera. Es pot destacar que l’autor utilitza molts fragments de descripció amb els que s’aconsegueix introduir al lector fàcilment al xicotet poble on mai passa res,i a la resta d’històries,però es troba a faltar l’ús de més diàlegs per a desenvolupar l’argument. A més a més, del narrador podem dir que és omniscient, i que explica molt bé les descripcions i l’acció.

Pel que fa a les il·lustracions, són dibuixos amb línies simples, ben definides que permeten una millor comprensió als xiquets del text, perquè representen molt bé les escenes. No obstant això, tan sols la portada conté un dibuix a color que resulta atractiu per als xiquets, ja que el rest de les il·lustracions que hi ha acompanyant el text, són en blanc i negre, i açò pot provocar que no capten tant l'atenció del lector.

En relació al tema principal de la màquina dels contes, el fil conductor de la història és molt interessant. Consisteix que es pot arribar a ser feliç amb les petites coses, deixant  de costat l’avorriment i la tristor, per açò, en tractar-se de coses quotidianes pot arribar a ser més o menys creïble, encara que amb tots els contes no ocorre el mateix perquè alguns inclouen elements fantàstics. Aquesta màquina els ha permès als habitants del poble adonar-se que si li'l proposen, tots són capaços de solucionar els seus problemes i ser feliços amb el que tenen.Com nosaltres en la vida real, encara que per açò calga cercar ajuda i esforçar-se per a aconseguir-ho. Així mateix es transmeten valors als xiquets com el respecte a la diversitat, l'amistat i la confiança.

Analitzant els personatges, trobem que van canviant durant el transcurs del conte. Es tracten de protagonistes propers i entranyables i no es troben tan estereotipats com en altres llibres de literatura infantil, i açò s’agraeix. Les característiques que presenten són molt diferents, com l’il·lustrador que era molt lent, o el xiquet que no recordava mai els seus somnis.Els contes que la màquina reparteix estan molt relacionats amb les particularitats d’aquests personatges i en ells apareixen altres que en alguns casos són reals i en altres ficticis com animals humanitzats que poden parlar i raonar com si foren persones.

Quant a l'espai, la trama principal s’ubica en un poble com qualsevol dels que trobem a la nostra Comunitat, amb una plaça situada al centre. Açò fa que l'ambient que emmarca els esdeveniments siga molt familiar i característic de la societat actual. No obstant això, l'escenari de cadascuna de les diferents històries que escriu la màquina és ben diferent i no és gens determinat. El mateix ocorre amb la temporalitat, que ubica l’acció en el passat, encara que no es concreta en el relat principal, l’únic que queda clar és que aquest relat transcorre en diferents dies o fins i tot setmanes, però no es reflexa de manera exacta durant l’obra.

Respecte a la intertextualitat, aquest llibre no fa al·lusió a una altra obra de literatura. És evident que és una obra escrita originalment per a infants, per tant pertany a la literatura infantil i juvenil, i no és cap adaptació o versió d’un altre llibre escrit anteriorment o adreçat a un públic adult. És una còpia exacta del text original.

En darrer terme, és un llibre molt apropiat per als xiquets perquè el nivell de dificultat lèxica i sintàctica s'adapta al nivell de lectura dels infants als quals s'adreça. A més a més, no tan sols pot ser una bona eina per a millorar la fluïdesa, la comprensió lectora i la imaginació dels xiquets entre altres coses. La gran diversitat de petits contes que sorgeixen a partir del relat principal fan que la seua lectura siga àgil, entretinguda i que enganxen al lector. Açò pot augmentar les possibilitats que els xiquets gaudisquen i no abandonen la lectura del llibre abans d'acabar de llegir-ho per avorriment.