Llegim imatges: la fascinació dels àlbums il·lustrats

ELS ÀLBUMS IL·LUSTRATS

El llibre il·lustrat és el conjunt de la imatge gràfica i el relat literari; d'alguna manera ambdues manifestacions artístiques es complementen: la il·lustració perllonga el sentit de relat i el relat cerca les orientacions que condueixen a la fantasia pel camí del nou i diferent. Un llibre il·lustrat ofereix als lectors plaure, entreteniment i sobretot una experiència creativa i estètica.

Principals característiques:

• Té format de llibre.
• Integra dos codis diferents en un sol objecte: el codi
lingüístic i el codi visual.
• La imatge/il·lustració és imprescindible per entendre la
història que es conta. Pot tenir diferents tipus de relació
amb el text que acompanya: pot anar més enllà del text,
pot explicar el contrari del que ens diu el text…
• El text i la il·lustració tenen un lligam molt especial:
col·laboren junts per explicar la història.
• Tots els elements que conformen l’àlbum en expliquen la
història que conté: el format, la mida, el color, la tipografia
que utilitza… és com una gran orquestra que necessita de
tots els músics per poder tocar una simfonia.

Les novetats dels almums il·lusitrats són:

▪ Nous processos d’impressió
▪ Recurs als sentits: pàgines que brillen,
 amb un tacte específic, amb elements
mòbils, etc.
▪ Llibre objecte: interactiu, que
esdevenen joguets o peluixos, etc.
▪ Adaptacions a suports digitals
▪Pop-ups o llibres amb amb pàgines
desplegables.
 ▪Llengüetes que es poden alçar per a
trobar algun element amagat
▪ Importància del component lúdic

• Vídeo explicatiu d'un llibre il·lustrat: El soldadet de plom

Açí deixem alguns enllaços d'editorials recomanades on trobeu diversos àlbums il·lustrats de diferents tipus:

• KALANDRAKA
• ANDANA

Què són els contes de fades o rondalles? Com han arribat a ser literatura per a infants?

Primer de tot, les rondalles o contes de fades són relats fortament codificats, presenten un esquema narratiu molt bàsic i simple a partir del qual cada narrador construïa el text, actualitzava la història, sense que hi haguera cap relat oral completament igual a un altre.

D'altra banda, els personatges estereotipats contribueixen a fixar d'una manera rígida la trama bàsica, té fórmules d'obertura i tancament com per exemple, conte contat, per la xemeneia s'ha escapat. Per últim, el número 3 és un element molt important en les històries; és el número màgic: tres desitjos, tres fases narratives, tres fades... Aquestes històries de l'edat mitjana eren versions orals que no s'adrecen a un públic infantil, sinó a total la comunitat i eren plenes de violència, sexe o mort...
Després, Perrault converteix els contes de fades en històries per a joves i dissimula bona part dels continguts ideològics de les versions anteriors.

Els primers que adapten els contes per a infantils i transmeten valors educatius són els Germans Grimm i a partir d'aquestes dos, Disney adapta a un receptor model, com és la família blanca de classe mitjana americana. Mitjançant dibuixos cridaners per als xiquets i colors molt vius que cridaren l'atenció.
Per últim, a partir dels anys 70 hi ha adaptacions que eliminen totalment el sexisme i el racisme de les versions de Disney, i així ha sigut l'evolució de les rondalles.
Ací teniu l'enllaç al vídeo intruductori de la entrada. 

CONTES DE FADES O RONDALLES

CONTINUEM LLEGINT!

A continuació, us oferim una sèrie de ressenyes sobre llibres de diferents gèneres (narrativa, poesia i teatre). Són llibres dirigits a xiquets de diversos cicles, en cada ressenya s'especifica l'edat recomanada.

ENDEVINA ENDEVINALLA: JO SÓC QUI ENSENYA SENSE PARLAR.

El primer llibre s'anomena Qui no sap riure no sap viure i l'autor es Andreu Galan, qui va nàixer a Alboraia (València) l'any 1980. Va estudiar Magisteri d'Educació Musical i també Filologia Catalana a la Universitat de València. Va posar en marxa una pàgina web dirigida a infants, pares i educadors i que té la funció d'estimular la creació poètica infantil. La seua obra Qui no sap riure no sap viure, va rebre el 10é Premi de Literatura Infantil ''Atrapallibres''.

Aquesta obra està recomanada per a alumnes que tenen a partir dels 8 anys. És una recopilació de poemes romanços, endevinalles, cançons i raps escrits per l'autor. En aquest llibre tenen un paper molt important la imaginació i l'humor. Estan barrejats aspectes d'actualitat i de la cultura tradicional, podem trobar declaracions d'amor, com el Romanç del vell pollastre o poemes sense un tema determinat i que simplement, tenen l'objectiu de divertir al lector, com és per exemple la Bouesia. Tots els poemes estan enfocats en un punt de vista lúdic. El gènere de les poesies en aquest llibre és el romanç.

Cal destacar que a la guarda interior del llibre, trobem una nota informativa per als lectors, explicant que l'autor fa servir expressions com ''per'xo'' o ''p'ro'' en lloc de per això i però. A més aquesta explicació està acompanyada d'una il·lustració d'un home (potser l'autor) amb una bafarada que conté la informació. Aquest és un detall a destacar, a més tot el llibre té bones il·lustracions que complementen i tenen relació amb les cançons, poemes i endevinalles, ajuden a desenvolupar la imaginació dels alumnes i donen dades sobre els textos.

Quant a la tipografia, és molt adequada i comprensible per a l'etapa a la qual va dirigida el llibre, els textos tenen una estructura ben ordenada. Pel que fa al títol del llibre, podem dir que té un punt filosòfic, ja que alguns xiquets viuen una realitat complicada i és necessari per a ells el riure i l'humor, i realment no és fàcil trobar poesia infantil i juvenil tan divertida i humorística com la d'aquest llibre. En la contraportada l'autor ens ofereix una descripció molt completa del que trobarem en el contingut del llibre, a més al final de tota la informació, ens donen una frase que invita a la reflexió dels lectors, és la següent: ''perquè el viure, com el riure, no s'ensenya: s'encomana''.

Per concloure, totes les característiques destacades anteriorment, fan que aquest llibre siga una bona elecció per a treballar, per una banda la poesia amb els alumnes. I per l'altra banda podem tractar també el ritme i la música amb els raps i cançons que hi apareixen al llibre. També cal destacar les endevinalles, que tenen l'objectiu d'entretenir als alumnes a més que treballen l'enginy.

Galan, Andreu. (2014). Qui no sap riure no sap viure. València: Andana.

UN POEMARI AMB SENTIT DE L’HUMOR   

Galan, Andreu. (2014). Qui no sap riure no sap viure. València. Andana.

Dibuixos de Luis Demano

Col·lecció Vagó de Versos 

Abans de res, Andreu Galan i Martí és un escriptor valencià dedicat a la poesia infantil. Va estudiar Magisteri d’Educació Musical i Filologia Catalana. És un autor que ha participat en molts festivals i recitals poètics, a més, ha publicat dos llibres de poesia: Cansat de diumenges (Labreu Edicions, 2009) i Qui no sap riure no sap viure (Andana Editorial, 2014), nominat al 10é premi de literatura infantil Atrapallibres. Aquest reconeixement ens indica que el llibre és de qualitat, malgrat la poca experiència de l’autor. Així mateix, Andana és una editorial valenciana dedicada a l’edició de llibres per a infants i joves, consolidada com una de les editorials que aposta per la qualitat i per l’exhaustiva difusió dels seus exemplars.

Qui no sap riure no sap viure, és una recopilació de poemes composta per cançons, endevinalles i romanços amb la transversalitat de l’humor i la diversió, tractant temes relacionats amb la natura, els animals o la gastronomia. A més, es fan jocs de paraules i rimes constants amb molta cura en el llenguatge, amb el fi de donar-li als xiquets una poesia d’alt nivell. El títol d’aquest llibre és molt atractiu i cridaner, ja que ressalta la importància de ser feliç en la vida quotidiana i de prendre’s les coses amb positivitat, idees fonamentals que els infants han d’aprendre. 

Per una banda, l’estructura d’aquest llibre és seqüencial, Galan se serveix d’una combinació de diferents gèneres de tradició popular com les endevinalles i les cançons entre altres, per a fer la lectura d’aquest poemari molt més amena i diversa. Per altra banda, quant a la forma dels poemes, és important destacar que són textos breus, variats en formes, ritmes i temes. 

Pel que fa a la tipografia utilitzada, destacarem que es fa ús de diferents estils de lletra per a diferenciar els poemes escrits en vertical, dels títols i de les petites cites que apareixen damunt d’alguns d’ells. A més, al costat dels textos, hi ha atractives imatges de molta categoria que especifiquen el seu contingut i que ajuden a la comprensió d’aquests, doncs en molts enigmes, la presència d’il·lustracions és fonamental per a endevinar-los. També és rellevant desatacar, que al final del llibre es presenten les solucions de les diferents endevinalles, un aspecte molt funcional que s’adapta a les necessitats del lector. 

Tenint en compte tots els punts mencionats, podem concloure que aquesta obra és molt interessant i recomanable, tracta la poesia d’una manera molt adequada i motivadora per als xiquets, ja que barreja la rissa i la cultura popular, fent un tracte molt acurat del vers i la paraula. Qui no sap riure no sap viure, és un bon material per a fomentar la poesia i els seus subgèneres en les aules escolars d’una manera lúdica i entretinguda, cosa molt important per a despertar l’interés dels estudiants més menuts.  

Els colors que t’envolten

Aquesta autora ha col·laborat en llibres de text i ha elaborat nombroses propostes didàctiques per a llibres de literatura infantil. Versos de colors és la seua primera publicació en Onada Edicions. La col·lecció és una antologia de poemes de diferents autors.

En aquests versos cobren vida els colors que tenim en el nostre món i, fins i tot ens conviden a reflexionar sobre els colors dels sentiments. L'autora utilitza elements reiterats en la literatura infantil, com la papallona, les estacions, l’amor de mare o les notes musicals, però també ens sorprèn amb coses modernes i del món actual, com les icones de WhatsApp. Té poemes tendres com Els llavis de la mare o Flor del taronger; i d’amor com «Margarida» o «Batega», però l’autora també ens fa riure amb el poema Pinte i pinte.

El llibre està compost per 29 poemes, a cadascun li acompanya una imatge la qual descriu al poema. Un detall a destacar és que cada imatge del llibre està en blanc i negre, amb la finalitat de que, llegint el poema la nostra imaginació òmpliga de color el dibuix.

En general, els poemes són breus, concorde a l'edat per a la qual van dirigits (segon cicle de primària) i les estrofes són generalment quartets. Tenen especial atenció a la musicalitat, a la rima, al ritme, però també, és una lectura pedagògica. El to és descriptiu i els recursos poètics més utilitzats són la rima, els paral·lelismes, o la metàfora.

En alguns poemes, com Mixino, utilitza el jo com a persona poètica quan els poemes tracten una acció, però quan el protagonista és un ser inert com l'horitzó, la sal o l'ou, usa la tercera persona o la impersonalitat.

En certa manera, el llibre juga amb la tipografia, ja que en cada il·lustració s'arreplega el vers més important o simbòlic del poema i s'agrega a la imatge de forma divertida. Però la tipografia del poema és sempre la mateixa sense canviar de tipus de lletra i tampoc de grandària.

Quant a la disposició del llibre, en una pàgina es troba el poema i en la següent la imatge al que acompanya. En les imatges podem veure una espècie de metàfores, per exemple en un poema que parla de la gespa verda i de com es pentina, en la imatge apareix un xiquet, el cabell del qual és la gespa on juguen.

En definitiva, crec que és un poemari bastant recomanable per a l'ús didàctic en l'aula, ja que s'aconsegueix aprendre d'una forma lúdica per als xiquets.

Girbés Nàcher, Fina. (2015. Versos de colors. Benicarló, Onada edicions.

El viatge de la lectura

Joan J. Ponsada va nàixer a Benimantell l’any 1945. És llicenciat en Pedagogia i doctor en Filologia Catalana. Ha exercit com a docent en l’ensenyament primaria, secundari i universitari. Ha realitzat molts articles que giren al voltant de la problemàtica de l’ensenyament del valencia en els diversos nivells educatius. En el vessant filològic, és autor dels llibres La llengua catalana a Cocentaina segons el llibre de la Cort de Justícia (1994), pel qual ha rebut el Premi Marià Aguiló 1993 de l'Institut d'Estudis Catalans, i El català i l'aragonés en els inicis del Regne de València (1996). En el vessant literari, és autor de les narracions orientades al públic infantil Saïda, la reina mora (1987) i Gori-gori-rum-rum (1990).

Començaré analitzant el llibre en general, com diu la introducció, Joan Ponsoda pensa que les paraules tenen màgia, li encanta jugar amb elles. Proposa a les xiquetes i els xiquets, jocs de paraules divertits, misteriosos, estimulants i, a voltes una mica desficaciats. Per tant, la finalitat de la lectura d'aquest llibre de poemes és que els xiquets jueguen amb la poesia, l'aprenentatge a través d'ells, que realitzen dramatitzacions, interpretacions, manipulacions... Ja siga llegint, escoltant; marcant el ritme, ballant; amb colps o palmes, tocant un instrument…

En primer lloc, el títol del llibre, Gori-gori, rum-rum, fa referència a unes paraules màgiques que els xiquets hi han de pronunciar tres vegades en veu alta per a començar aquest viatge que representa els poemes i endevinalles.

Quant a l'estructura, el llibre està estructurat en tres apartats. La primera part s'anomena "La tradició", els poemes tenen una temàtica més tradicional que la resta, parlen de la naturalesa, els animals, descriu zones de la Comunitat Valenciana... D'altra banda, en la segona part anomenada "Endevina, endevinalla", tot el que trobem són endevinalles amb una temàtica molt variada, tant de naturalesa com l'espai i el temps. Per últim, la tercera part s'anomena "Tu i jo" i trobem els poemes amb més significats de tota l'obra, parlant de les relacions humanes i el pas del temps. 

La rellevància que tenen aquests temes per al lector, és que són conegudes per a ells i per tant el poema puc ser comprés amb facilitat.  

Encara que es divideix en tres apartats diferents, Joan Ponsoda ha creat una correcta organització, ja que sempre existeix un fil conductor i les temàtiques que tracta no es troben barrejades.

En referència a la forma dels poemes, són poemes breus amb una tipografia gran i clara durant tot el llibre, que permet als xiquets llegir amb facilitat, per tant, no juga amb la tipografia ni els colors en la lletra. 

Inclou gèneres de tradició popular com he dit abans, endevinalles, cançons per a jugar…

Pel que fa al llenguatge poètic, fa servir una rica gamma de figueres retòriques i recursos retòrics. Per exemple, la presència de moltes rimes i els paral·lelismes els doten musicalitat als poemes, comparació a poemes com "Repertori" o "Calidoscopi de camp", moltes personificacions a les endevinalles, anàfores a poemes com "Imagina't que" o "Ni s'hi val"... Tot això fa que siga un llibre complet, on els mestres puguen jugar amb tots aquests recursos per l'aprenentatge d'una manera divertits per a ells.

Per últim, un aspecte que m'ha paregut molt important han sigut les il·lustracions del llibre, són il·lustracions descriptives, el seu objectiu és completar i complementar el poema, donar-nos informació, ja siga amb una imatge del personatge o del lloc on ocorre l'acció. 

Utilitza una gran varietat de tècniques, estan creades amb moltes, moltes textures i colors com l'aquarel·la, paper de periòdic, fotografies, collage formant els personatges, objectes i llocs. Aquest tipus d'il·lustracions fa que el llibre siga més divertit per als xiquets i sense dubte, aporten enriquiment als poemes.

Com a conclusió, pense que aquest llibre hauria d'estar en la biblioteca de qualsevol professor, ja que té una gran varietat d'elements per treballar amb els xiquets. A l'hora de llegir-ho et permet fer-ho de moltes maneres (dramatització, cantant, ballant...), i en efecte, és molt bo treballar-les amb els xiquets des de xicotets per a què no tinguen vergonya quan siguen majors. A més a més, també té una gran varietat de figures retòriques.

Considere que per als xiquets, tenir un llibre que puguen llegir-lo mitjançant el joc és molt divertit i sempre presentaran més ganes que a altra lectura normal.

Ponsoda, Joan J. Caracol, P.. (2014). Gori-gori, rum-rum. Algemesí (València): Andana editorial.

Arribar a ser feliç amb petites coses

Cano, Carles (2002). La màquina dels contes. Alzira: Bromera (Col·lecció "Enric Solbes"), 57 p. A partir de 9 anys.

Carles Cano Peiró va nàixer l'any 1957 a València. És un dels primers autors valencians que es va dedicar a la literatura infantil en la dècada dels vuitanta. Part de la seua obra ha sigut traduïda al castellà, convertint-se en un dels nostres escriptors més representatius de la literatura infantil i juvenil. Entre els seus llibres més destacats trobem: Les aventures de Potaconill (1983,) Llegendes del Sol i de la lluna (1985), Pericot Rodaire Voltamón (1985).

D'entrada, l'estructura del relat està composta per 5 capítols i un epíleg .El primer capítol és una introducció on es presenta el lloc on es desenvolupa l’argument principal. Els restants capítols contenen els diversos relats curts que es produeixen a partir de la trama central, molt bé filats entre ells, de manera que és més fàcil mantenir la motivació del xiquet. El text està distribuït en paràgrafs ben definits per espais, i la lletra té una tipografia clara i una grandària no massa xicoteta, ideal per als xiquets. Així mateix, els diferents contes que es deriven a partir de l’argument principals troben escrits amb negreta i comencen baix del títol que li correspon en cada cas, per tant no hi ha problemes per a diferenciar uns dels altres.

Quant al  llenguatge, les paraules i la sintaxi presenten una dificultat adequada amb el nivell lector del públic al qual va dirigit l'obra, sense paraules tècniques i sense estructures sintàctiques massa complicades,cosa que permet una lectura fluïda, fàcil i lleugera. Es pot destacar que l’autor utilitza molts fragments de descripció amb els que s’aconsegueix introduir al lector fàcilment al xicotet poble on mai passa res,i a la resta d’històries,però es troba a faltar l’ús de més diàlegs per a desenvolupar l’argument. A més a més, del narrador podem dir que és omniscient, i que explica molt bé les descripcions i l’acció.

Pel que fa a les il·lustracions, són dibuixos amb línies simples, ben definides que permeten una millor comprensió als xiquets del text, perquè representen molt bé les escenes. No obstant això, tan sols la portada conté un dibuix a color que resulta atractiu per als xiquets, ja que el rest de les il·lustracions que hi ha acompanyant el text, són en blanc i negre, i açò pot provocar que no capten tant l'atenció del lector.

En relació al tema principal de la màquina dels contes, el fil conductor de la història és molt interessant. Consisteix que es pot arribar a ser feliç amb les petites coses, deixant  de costat l’avorriment i la tristor, per açò, en tractar-se de coses quotidianes pot arribar a ser més o menys creïble, encara que amb tots els contes no ocorre el mateix perquè alguns inclouen elements fantàstics. Aquesta màquina els ha permès als habitants del poble adonar-se que si li'l proposen, tots són capaços de solucionar els seus problemes i ser feliços amb el que tenen.Com nosaltres en la vida real, encara que per açò calga cercar ajuda i esforçar-se per a aconseguir-ho. Així mateix es transmeten valors als xiquets com el respecte a la diversitat, l'amistat i la confiança.

Analitzant els personatges, trobem que van canviant durant el transcurs del conte. Es tracten de protagonistes propers i entranyables i no es troben tan estereotipats com en altres llibres de literatura infantil, i açò s’agraeix. Les característiques que presenten són molt diferents, com l’il·lustrador que era molt lent, o el xiquet que no recordava mai els seus somnis.Els contes que la màquina reparteix estan molt relacionats amb les particularitats d’aquests personatges i en ells apareixen altres que en alguns casos són reals i en altres ficticis com animals humanitzats que poden parlar i raonar com si foren persones.

Quant a l'espai, la trama principal s’ubica en un poble com qualsevol dels que trobem a la nostra Comunitat, amb una plaça situada al centre. Açò fa que l'ambient que emmarca els esdeveniments siga molt familiar i característic de la societat actual. No obstant això, l'escenari de cadascuna de les diferents històries que escriu la màquina és ben diferent i no és gens determinat. El mateix ocorre amb la temporalitat, que ubica l’acció en el passat, encara que no es concreta en el relat principal, l’únic que queda clar és que aquest relat transcorre en diferents dies o fins i tot setmanes, però no es reflexa de manera exacta durant l’obra.

Respecte a la intertextualitat, aquest llibre no fa al·lusió a una altra obra de literatura. És evident que és una obra escrita originalment per a infants, per tant pertany a la literatura infantil i juvenil, i no és cap adaptació o versió d’un altre llibre escrit anteriorment o adreçat a un públic adult. És una còpia exacta del text original.

En darrer terme, és un llibre molt apropiat per als xiquets perquè el nivell de dificultat lèxica i sintàctica s'adapta al nivell de lectura dels infants als quals s'adreça. A més a més, no tan sols pot ser una bona eina per a millorar la fluïdesa, la comprensió lectora i la imaginació dels xiquets entre altres coses. La gran diversitat de petits contes que sorgeixen a partir del relat principal fan que la seua lectura siga àgil, entretinguda i que enganxen al lector. Açò pot augmentar les possibilitats que els xiquets gaudisquen i no abandonen la lectura del llibre abans d'acabar de llegir-ho per avorriment.

ANEM AL TEATRE!

El teatre i la dramatització s'han de treballar de manera creativa i expressiva (corporal i verbal) a l'aula. És molt important promoure aquest tipus d'activitats, ja que afavoreixen la participació a classe i la socialització. Es poden presentar diverses situacions emocionals, en les quals poden practicar les diferents reaccions a situacions socials determinades.
Podem trobar una gran diversitat d'activitats per a realitzar, com per exemple, les titelles, el teatre d'ombres, un musical entre altres. Qualsevol d'aquestes activitats es poden fer en l'àmbit d'aula o amb la participació de tota la comunitat educativa, és a dir, que podem organitzar un espectacle en el qual l'alumnat siga el protagonista.
És clar que aquest recurs té molts avantatges que afavoreixen el desenvolupament comunicatiu, social i emocional de l'infant. Però també hem de tenir en compte els recursos econòmics, materials i humans de l'escola. A continuació, tenim un exemple de lectura dramatitzada d'una història dels Germans Grimm anomenada Rapònchigo.
Ací tenim l'enllaç a un vídeo que explica una mica aquest tema a més d'oferir un exemple de lectura dramatitzada. 

ANEM AL TEATRE!

De què parlem exactament quan diem llibres infantils?

Què és la literatura infantil, a partir de diferents definicions d’autors i especialistes. 

Què és la literatura infantil? És una pregunta un poquet difícil perquè, com expliquem en el vídeo, hi ha nombrosos autors i especialistes que tenen el seu propi concepte o definició. 

No obstant açò, tots tenen alguna cosa en comú, i és que si a les persones se'ls priva de la lectura, es queden "buits per dins", i que la lectura és una activitat que et transporta a altres mons. En definitiva, es pot observar que les definicions són una miqueta poètiques o filosòfiques i per descomptat, encertades.

Més animacions lectores!

Hui anem a parlar de les animacions lectores que han fet els altres grups. Els autors exposats van ser:

-Lewis Carroll

-Hans Christian Andersen 

-Els germans Grimm

-Gianni Rodari

-Jules Verne

-Mark Twain 

-Neil Gaiman

-Charles Perrault

-James Mathew Barrie

Cada grup estava compost per quatre o cinc persones les quals ha participat d'igual forma en les obres i repartint-se els papers per igual. 

En primer lloc, la presentació dels autors de les obres escollides alguns grups no ho van fer per aquesta raó no s'entenia la seua obra o si hi havia solament una història en la seua obra o vàries. Però en unes altres estava explicat de diferents formes ja que ho van introduir en l'animació.

D'altra banda, les tècniques d'introducció i els fils conductors han sigut molt originals i alguns molt divertits ja que amb ajuda dels decorats anaven introduint cada història de diferents maneres, uns altres amb ajuda de videos o amb la mateixa actuació dels actors.

Quant a la decoració, cada grup ha sigut diferent, uns amb més decorat que uns altres i van distribuir la classe i els materials de diferents formes per a poder realitzar la seua obra correctament. Les disfresses i la caracterització dels actors en alguns grups estaven molt bé i complets, però en uns altres per exemple la caracterització li faltava una mica d'expressió a l'hora d'actuar, tenint en compte que és una animació per a xiquets. Però en general van eixir bastant bé en aquest aspecte.

Les tècniques que més es van usar van ser les de atrezzo i teatre de titelles, molts grups van usar música com a recurs i sons i vídeos que projectaven en la pantalla de classe. La interacció amb el públic també és una altra tècnica pròpia de les animacions lectores ja que en interactuar amb els xiquets es fa més divertida i menys pesada per als quals l'estan veient i també va estar present en moltes de les obres representades en classe, com les cançons que cantaven perquè el públic les repetira.

Per a finalitzar, els recursos verbals com la projecció de la veu, entonació variada, ritme adequat i pauses expressives, dicció acuarada i pronunciació correcta i gramàtica, van ser bastant ben sobretot les primeres que he nomenat. La gramàtica i pronunciació si que han de millorar-la alguns grups ja que els salian paraules del castellà. I el ritme i pauses van ser molt bé menys algunes persones que se'ls oblidava el diàleg.

Com a conclusió, les obres van eixir prou bé, llevant alguns errors més greus, eren tots xicotets detalls que faltaven. Hagueren estat millor si s'hagueren utilitzat més tècniques en les diferents obres.

Però tot açò ens ha servit per a donar-nos compte dels errors que cometem cadascun i millorar-los perquè en el nostre futur com a docents no els seguim cometent i d'altra banda ens hem divertit molt preparant-ho i representant-les i així les classes es van fer més amenes però ens serveixen per a aprendre de nosaltres mateixos.

RECOMANEM ALGUNS LLIBRES

Ací tenim unes recomanacions per a fomentar la lectura als xiquets. Aquests llibres que es presentaran a continuació pertanyen al gènere narratiu i estan dirigits per a diferents cicles escolars. 

ARA SÍ QUE ANEM A LLEGIR!

Alapont. P, Crespo. R, Soler. Q. (1998). Ara sí que t'has refredat!. València: Edicions del bullent.

El primer llibre s'anomena Ara sí que t'has refredat de l'autor Pasqual Alapont (Catarroja, València 1963). Es va graduar en Geografia i Història per la Universitat de València. Va rebre el premi Edebé amb la seua obra L'ovella negra en l'any 2001. Ha publicat al voltant d'uns trenta llibres i va estrenar moltes obres de teatre, els quals estan dirigides principalment per un públic infantil i juvenil.

Aquest llibre està recomanat per a alumnes de 6 anys. Es tracta d'un relat de la vida quotidiana, Ferran, el protagonista, es posa malalt i, com qualsevol xic es troba content per no anar a l'escola, encara que després descobrirà que estar refredat no és tan estupend com pensava. A més, aquest tema resulta divertit i interessant per al lector, ja que tracta sobre una situació que tots passem durant la nostra escolaritat. Cal destacar que té una moralitat al llarg de tota la història i el protagonista experimenta un canvi en la seua concepció d'escola. Al principi es troba content perquè podrà jugar i no anirà al col·legi, però després troba avorrit estar al llit tot el dia amb mal de cap, sense poder jugar amb els seus amics a l'escola. Aquest canvi invita a la reflexió al lector.

Quant al llenguatge, és totalment comprensible per al lector, les expressions són adequades a l'edat. D'una banda, tot el text està cohesionat, ja que les escenes i els textos estan ben lligats i amb un suport visual que ajuda a interioritzar la història. D'altra banda, no solament està cohesionada l'estructura del text, també la relació entre el final del llibre i la moralitat que vol transmetre estan ben connexos.

Pel que fa al narrador, és un observador de la història, ja que sap en tot moment el que ocorre sense participar-hi. Sobre els personatges, com que és un relat de la vida quotidiana, sabem que són persones reals a més, es comuniquen a través de diàlegs clars, de fàcil lectura i comprensió, el protagonista evoluciona al final de la història, ja que aprén una lliçó. Un altre aspecte és l'espai, que és indeterminat, de la mateixa manera respecte al temps, sols podem saber que és una època actual, però no podem especificar-ho bé.

Quant a les il·lustracions, són atractives, escenifiquen la història i també aporten humor al text per les expressions dels personatges. Sobre la portada, si observem la il·lustració principal, està plena de colors vibrants. En la part central, baix es destaca amb un color diferent el títol del llibre. Per acabar, respecte als colors que s'utilitzen en l'interior del llibre, segueix la mateixa gamma que la coberta, encara que l'interior és monocromàtic i solament empren el roig (jugant amb les tonalitats), s'aconsegueix una bona combinació entre els dibuixos i els colors que fan més interessant i cridaner el llibre.

Per concloure, totes aquestes qualitats en conjunt, fan que el llibre siga adequat a l'edat a la qual va recomanat. És una història divertida, que fa reflexionar i entreté al lector amb una situació quotidiana alhora que humorística.

Deixa’t atrapar per les aventures

Dades tècniques del llibre: Autora: Rosa Navarro Durán; il·lustrador: Francesc Rovira; títol: L’Odissea explicada als infants, ed: edebé, 2007, 1a edició, Barcelona, 224 pàgines.

L'Odissea és un poema èpic escrit per Homer, del qual aquest llibre és una adaptació per als més menuts. Cal remarcar que aquest clàssic pertany a la epopeia, ja que relata les aventures d'un heroi barrejades amb elements fantàstics com són els déus, les criatures malvades que es troba durant el seu viatge, els canvis d'aparença, etc.

El tema és atractiu per als xiquets, ja que contínuament la història d'Ulisses no deixa de sorprendre amb elements nous i sorprenents per a ells; per tant per als xiquets és una història creïble.

Així mateix, el llenguatge del llibre està adaptat; per això és totalment comprensible, i en moments decisius de la història, com quan es troba amb una bèstia, el narrador descriu la situació perquè el lector comprenga el temor o l'emoció que sent el protagonista i els seus companys. Encara que hi haja nombrosos recursos fantàstics, en conjunt la història és coherent i s’adequa a l'edat del lector, en aquest cas a cinqué de primària. Per aquest motiu, perquè el lector estiga entretingut, l'acció predomina en el relat, i la descripció només s'utilitza si és necessari.

L'obra està escrita de forma narrativa, encara que originàriament estava composta de 24 cants. La història comença in media res, la qual cosa significa que comença a la meitat d’aquesta, explicant els fets a força de records o narracions del protagonista Ulisses. El relat està dividit en tres parts. En la introducció, narra els canvis produïts per la carència del rei d’Ítaca i les conseqüències patides en la pell de la seua fidel dona, Penèlope, i el seu fill, Telèmac. En el nus, Ulisses narra les seues aventures, des que va eixir de Troia fins que va arribar al regne dels feacis, governat pel rei Alcínous i la seua cort. I en el desenllaç, es descriu la tornada a Ítaca i la seua venjança cap als pretendents de la seua dona. Després d'això, Penèlope li reconeix i recupera el seu regne.

A més d'això, respecte a l'estructura, en la introducció es plantegen els conflictes que més endavant es desenvolupen en el nus de la història i amb això s'aconsegueix atrapar al lector i convidar-lo a seguir llegint capítol rere capítol, deixant-lo amb intriga i suspens. El narrador està present en tercera persona i és omniscient, però en els capítols que Ulisses conta la història, ell passa a ser el narrador en primera persona, sempre en temps passats.

Pel que fa als personatges, la moralitat que tenen és la de transmetre tant valors positius com a negatius. D'una banda, l’hospitalitat dels reis que visita Ulisses, l’amor, l’amistat, la relació pare-fill Ulisses-Telèmac, la generositat, l’amabilitat. D'una altra banda, la ira mostrada per Ulisses cap als pretendents de Penèlope, el dolor, violència, l'agressivitat d'Ulisses al no tindre pietat cap als seus enemics, la cobdícia dels pretendents. En general, el personatge principal, Ulisses, és el que pateix una transformació de personalitat i cada vegada és més savi i usa les seues estratagemes per a sobreviure al llarg de la seua aventura.

Les imatges són molt nombroses, ja que cada dues pàgines n’apareix una que ocupa la meitat o tota la pàgina. Realment són una espècie de caricatures amb traçat tosc, per la qual cosa no són molt encertades per a xiquets. En canvi, un detall positiu és que en el títol de cada capítol hi ha un dibuix representatiu del contingut.

En conclusió, aquest llibre pertany a una col·lecció de clàssics desenvolupada per l'editorial i són recomanables per als xiquets, perquè, com afirma l'autora, els clàssics són les millors històries.

La terra conquistada per Tombatossals, el gegant.

Viatge al país de Tombatossals (Vicent Pitarch, Xipell) 2012, Onada Edicions 

En primer lloc, podem dir que aquest llibre és narratiu i el seu subgènere és novel·la històrica, ja que tracta de la ciutat de Castelló de la Plana que existeix en l'actualitat però està contant una llegenda d'aquestes terres amb personatges imaginaris.

Per altra part, el títol és nominatiu, ja que és el nom d'una illa que és la que en el conte s'explica com es va formar. No és molt cridaner i està escrit en horitzontal en color vermell, dalt del tot.
Quant a les cobertes, criden l'atenció, ja que els dibuixos són estranys i no són molt reials, ja que i molts d'ells no porten cara. Utilitza tons verds, taronja, marró i grisos aquests colors identifiquen la naturalesa i les terres. En les guardes hi ha uns dibuixos de peixos en forma de siluetes en color vermell i en conjunt semblen el mar. Aquests dibuixos poden enganxar al lector perquè són originals i t'inciten a seguir llegint el llibre. També el color d'aquestes és un marró claret i pot tindre relació amb la història, ja que parla de les terres i són d'aquest color. En la pàgina dels crèdits hi ha dibuixats uns arbres que van introduint al lector en la història.

Respecte a la tipografia, podem dir que està escrit en quasi tot el text en negre però que algunes paraules o frases de cada pàgina estan en diferents colors per a cridar l'atenció dels xiquets i estan escrites un poc més gran que la resta de lletres. Les il·lustracions són molt peculiars, ja que són siluetes en color negre i per dins color blanc, excepte alguns homes que tenen els braços i les cames negres, en altres tenen alguna part pintada de color i els paisatges sí que porten colors com són els arbres, el mar, les muntanyes perquè són imatges representatives més que reials i l'il·lustrador l'utilitza per a ressaltar el més important. Les siluetes dels homes tenen ulls, boca, nas, moltes vegades aquestes parts de la cara estan representades amb la lletra t. També utilitza el pla mitjà per a substituir la descripció d'alguns elements que destaquen en el conte. Moltes imatges estan fetes amb imatges de textures reials com són les pedres o altres textures que són molt representatives en aquest llibre.
Referent a l'autor Vicent Pitarch, podem dir que és un autor que ha escrit molt i per tant és veterà, ja que va nàixer l'any 1942, també va ser professor i va rebre diversos premis. Aquest autor dóna credibilitat al llibre, ja que és un home amb molta experiència que ha rebut al llarg de la seua vida.
Quant a la temàtica del llibre fa referència al món que ens envolta, ja que parla de la naturalesa i de les terres de Castelló en forma de llegenda.
A més a més, l'estructura narrativa del llibre és lineal, ja que va dirigit a lectors inicials i és una adaptació per als més petits. Comença com si algú estiguera contant un conte oral als xiquets com un conte tradicional "Conten que, fa molt de temps, hi havia un gegant...". Però termina contant la història sense cap frase com la del principi. Els actes transcorren en ordre, per això, és lineal.
Referent als personatges podem dir que són imaginaris, ja que hi ha alguns que són gegants i els altres són persones. La colla del gegant són personatges estereotipats, ja que són poc creïbles, per altra part són personatges originals, ja que cada un destaca per una cosa com diu en aquest fragment "Arranca pins arrancaria els arbres secallosos; Cagueme calaria foc a la malea i el gegant deixaria tots els horts treballats i amb reg abundant. Bufanúvols seria l'encarregat de fer ploure", també cal destacar els seus noms que descriuen la seua personalitat o en aquest cas el que van fer en aquesta història. Les virtuts d'aquests personatges es mantenen durant l'obra però al final es reconeix que el gegant és savi i humil que normalment aquest no passa en les històries perquè el gegant sempre és el "dolent" del conte i en aquesta història té un paper totalment diferent. Aquestes qualitats són les que fan que aquests personatges siguen atractius i els agraden al lector.

Per a finalitzar, podem dir que la història té un final feliç i que els conflictes queden resolts i amb el que volien aconseguir. El narrador conta el conte en tercera persona i en temps passat, el text és moltes vegades descriptiu i de vegades apareixen alguns diàlegs, aquest fa que la historia siga un poc més difícil de llegir però com no té molts diàlegs i la lletra és gran es pot llegir a un ritme normal. L'espai és reial, ja que s tracta de terres valencianes encara que els personatges sigan inventats e imaginaris perquè es tracta d'una llegenda. El temps podem dir que és una època passada però no identificada. Els llocs són espais naturals com poden ser les muntanyes, el camp, el mar i el castell del rei, on ocorren diferents fets i una batalla on van conquistar les terres.

UN SOMNI FET REALITAT

Lluch, Enric. (2011). Vull ser muixeranguera!. València. Andana.

Abans de res, Enric Lluch i Girbés és un escriptor valencià dedicat a la literatura infantil i juvenil. És un autor experimentat que ha guanyat una gran quantitat de premis, el que ens diu que Vull ser muixeranguera!, és un llibre de qualitat. Aquesta obra està editada per l'editorial valenciana Andana, dedicada a l'edició de llibres per a infants i joves, consolidada com una de les editorials que aposta per la qualitat i per l'exhaustiva difusió dels seus exemplars.

Vull ser muixeranguera!, és una obra literària i musical protagonitzada per una xiqueta que vol ser muixeranguera, d'aquesta manera, s'està donant una gran divulgació a la tradició de les torres humanes. L'acompanyament musical resulta totalment necessari, no es contempla cap muixeranga sense la música típica. El títol d'aquest llibre és molt innovador, ja que pocs autors han escrit sobre la muixeranga, a més, és molt interessant perquè els infants aprenen d'altres cultures.       

Respecte a la xiqueta que protagonitza la història, és un personatge redon que experimenta una gran evolució psicològica des que diu que vol ser muixeranguera, fins que aconsegueix el seu somni. Per tant, amb l'actitud d'aquest personatge, el lector aprén la conducta humana de lluitar pels somnis i de ser perseverants. Els personatges secundaris apareixen estereotipats, és a dir, es mostra a la mare com la dona que fa les activitats de la casa amb atribucions de preocupació i sensibilitat, i al pare amb un treball remunerat amb sentiments de força i duresa.                                                   

Gràcies a les dades que l'autor ens aporta en el llibre, com ara el nom de diversos carrers, podem esbrinar que la història ocorre al municipi d'Algemesí en l'època actual. Per a narrar aquest llibre, Lluch se serveix d'un text enriquidor amb una narrativa lineal i d'una combinació d'imatges reals i de ficció, específiques, expressives i convenients que ajuden a l'enteniment de l'obra. Pel que fa al llenguatge utilitzat, cal destacar que és comprensible i s'adequa completament a l'edat del lector, el que facilita la lectura.

Per una banda, l'obra té una aparença molt acurada i polida, amb les cobertes i les guardes a cartó. El seu exterior dóna molta informació pel que fa al contingut, a més a més, la impressió és de qualitat i resulta molt atractiva per als lectors. Per altra banda, els colors que s'utilitzen en les il·lustracions de la portada, contraportada i la numeració de les pàgines, són els mateixos que porten els vestits de la muixeranga, és per això que hi ha una relació estreta entre la part física del llibre i el contingut en qüestió.           

Tenint en compte tots els aspectes mencionats, podem concloure que aquesta obra és molt interessant i recomanable, tracta un tema poc comú entre els lectors i mitjançant el qual, els infants poden aprendre d'una manera entretinguda aspectes de la muixeranga. Així mateix, amb l'ajuda del cd complementari, els lectors poden escoltar la música típica d'aquesta festa, a més de la narració del llibre, una cosa molt funcional que s'adapta a tot tipus de públic.     

EL VIATGE DE LA LECTURA 

Sala, M., Bayés, P.. (2011). Fum, fum, fum (L’illa del far). Barcelona: Claret Editorial.

Pilarín Bayes, des de l'inici fins ara, ha publicat més de 920 llibres, alguns traduïts a vuit idiomes; ha col·laborat en innombrables publicacions, exposicions d'obra original, i els seus dibuixos s'han aplicat a tot tipus de suports i formats.

Aquest llibre (Fum, fum, fum) és un relat d'aventures amb elements fantàstics, i sentimentals, basat en l'acció i sobretot nombrosos elements imprevistos de sorpresa i de risc.

Està dirigit als xiquets del 1r cicle de primària (6-9 anys). És una narració de vivències i aventures d'infants, per tant, busquen la identificació d'aquest tipus de lector amb el protagonista.

S’adocriu al corren del realisme fantàstic perquè ha mesclat realitat i fantasia, d'alguna manera li dóna vida als animals que realitzen l'aventura amb la xiqueta amb total naturalitat. Se situen en un món real i versemblant, això és una manera de tenir l'atenció dels lectors i per aquest motiu és un dels corrents més freqüents en la literatura infantil i juvenil actual.

D'altra banda, presenta una relació entre les il·lustracions i la història molt gran per a poder entendre-la a la perfecció, ja que d'aquesta manera pot portar-ho més enllà del text. El seu format és vertical i quadrat amb una mida gran que permet tindre unes il·lustracions amb molt detall. I en efecte, ha optat per usar un paper brillant ideal per aquest tipus de lectors i crear unes il·lustracions amb credibilitat.

Quant a les guardes i les cobertes, les autores han optat per unes il·lustracions acolorides i animades amb colors vius per als xiquets. Les dues tenen molta relació amb la història, ja que està basada en una selva i les imatges tant de les guardes com les cobertes són flors amb molts animals. Per això, permeten fer una hipòtesi de la història sense llegir el llibre.

Les guardes són iguals la primera i la darrera; transmeten molta tranquil·litat i impressió d'aventura amb els dibuixos i els colors.

Predomina la imatge sobre el text, les imatges expliquen la història principal i el text ajuda al fet que aquestes siguen compreses amb una lletra gran amb frases curtes i diàlegs amb la introducció de vocabulari nou però fácil per als xiquets. Per descomptat, representa la història amb molts dibuixos. Açò permet entendre-la sense necessitat del text.

És usat tant el primer pla de seqüències com el pla mitjà, destacant en algunes situacions l'expressió facial de la protagonista.

El narrador és omniscient, narra la història en tercera persona sense aparéixer ell en cap moment. D’altra banda, els personatges són redons i generen molta empatia perquè el fi de tota la seua aventura és ajudar els animals de la selva i que siguen feliços. Per tant, transmet als lectors diferents sentiments d'alegria, tristesa...

El final del llibre és conflictiu, negatiu, ja que acaba l'aventura de forma trista, mostrant un sentiment de tristesa en la protagonista, però açò pot servir perquè els alumnes puguen continuar imaginant un final a partir d'aquest i millorant-lo.

Per a finalitzar, recomanaria aquest llibre als meus alumnes perquè es poden aprendre diferents valors quant a sentiments i comportaments que la protagonista té a l'hora de cuidar la naturalesa i als animals. Els xiquets tenen tendència a fixar-se en actituds d'aquelles coses que els criden l'atenció, i considere que aquest llibre, tant per les seues il·lustracions com pel seu curt text poden crear una motivació per la lectura.