miércoles, 12 de octubre de 2016

Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica.


En aquesta entrada volem presentar-vos algunes tècniques i recursos creatius per a explicar històries que pot resultar-vos de gran utilitat i que podeu trobar en l'obra més important de Gianni Rodari (considerat el pedagog de la imaginació): “Gramàtica de la fantasia, introducció a l'art d'explicar històries“.


En aquesta obra Rodari vol fomentar la creativitat i la imaginació des de la infància.
En aquesta obra s'encarrega de difondre una sèrie de tècniques que el seu objectiu principal és el desenvolupament de la creativitat dels xiquets, en el moment d'escriure històries i relats fantàstics.
Proposa una infinitat de jocs entre el llenguatge i la realitat (“exercicis de fantasia”). A través d'aquests jocs, obri possibilitats per a incentivar la creativitat del xiquet.
Les tècniques que s'expliciten en aquest llibre són: el binomi fantàstic, la hipòtesi fantàstica, el joguet com a personatge, el xiquet com a protagonista, el tractament de contes clàssics, rondalles, personatges de diversos materials, la construcció d'endevinalles i històries equivocades.
Creu en la capacitat transformadora del llenguatge, en el poder de la paraula per a projectar-se sobre tots els àmbits de la realitat de l'ésser humà.
Reconeix al mestre com a “animador” i promotor de la creativitat.
Rodari en aquesta obra ens deixa ben clar que la imaginació ha d'ocupar un lloc propi en l'educació.
El seu objectiu amb aquesta obra és:
L'ús total de la paraula per a tots em sembla un bon lema, de bell so democràtic. No perquè tots siguen artistes, sinó perquè ningú siga esclau (Gianni Rodari).


A continuació explicaré algunes d'elles.

El binomi fantàstic
Henry Wallon en el seu llibre Els orígens del pensament del xiquet diu que “el pensament es forma per parelles”, per exemple, la idea “bla” es forma juntament amb la idea “dur”. No es forma abans o després sinó simultàniament.

Així per a triar un binomi fantàstic és bé fer-ho mitjançant l'atzar. Per exemple: armari i gos. Un armari per si solament no sol fer riure ni plorar però formant parella amb un gos, és una altra cosa: el gos en l'armari, el gos amb l'armari, l'armari del gos, el gos sobre l'armari, etc.

El binomi ens pot oferir històries fantàstiques variades. Per exemple: L'armari del gos em sembla sobretot una bona idea per a arquitectes..Està fet per a guardar el abriguito del gos, la col·lecció dels morrions i les corretges..

Què ocorreria si…
Es tracta de fer-nos preguntes per a explicar històries. Per exemple: què ocorreria si un home es despertara transformat en un escarabat?

Per a formular una pregunta, és necessari triar a l'atzar un subjecte i un predicat. Per exemple, amb el subjecte “rius” i el predicat “volar” podria eixir: què ocorreria si tots els rius es tiraren a volar?

Vells jocs
Consisteix a retallar títols de periòdics i revistes i barrejar-los per a aconseguir notícies absurdes i/o divertides. Per exemple: Un jutge / investiga per a ser més net / davant el fracàs de les negociacions.

Una altra opció és contestar a una sèrie de preguntes que configuraran uns esdeveniments i una història: Qui era?, On estava?, Què feia?, Què va dir?, Com va acabar?, o altres preguntes que ens podem inventar. Una forma divertida pot ser que un grup o una persona responga a la primera pregunta en una fulla i la passe sense que ningú puga veure la resposta. El següent grup o persona respon a la segona i així successivament. Quan s'acaba, es llig la història completa. El mateix es pot fer a través de dibuixos.

Els contes a l'inrevés
Invertir els contes tal com es coneixen. Per exemple: Blancaneus no es troba a 7 nans sinó a 7 gegants. Com segueix la història? És aplicar la tècnica de la inversió a un conte.

Amanida de contes
Es combinen uns contes amb uns altres, barrejant personatges, llocs, esdeveniments…Per exemple: Caputxeta es troba a Pulgarcito i als seus germans…

El fabulós (?) món de Disney

La factoria Disney ha rebut moltes crítiques al llarg dels anys a causa de les manipulacions ideològiques que apareixen a les seues creacions. En moltes d'elles, apareixen aspectes sexistes, violents i dominants. A continuació, es mostren uns quants d'aquests aspectes en algunes de les històries més rellevants de Disney. 
La ventafocs: la bellesa exterior et fa especial. 
La dona que protagonitza aquesta trama, enamora a l'atractiu príncep quan apareix a la festa arreglada i amb un vestit preciós amb ajuda de la fada. Aquesta història d'amor acaba amb la parella feliç i enamorada per sempre. Per tant, ser atractiva en aquest cas és igual a felicitat. Abans que la fada apareguera en la vida de la ventafocs per a fer-li la transformació, aquesta jove era infeliç netejant tot el dia a casa. 


Blancaneu: Les dones han de cuidar dels homes.
Aquesta història està protagonitzada per una dona que cuida de set nans. Ací podem veure un exemple de masclisme, a on la jove està esclavitzada a realitzar totes les activitats domèstiques que ells no són capaços de fer.


Com podem apreciar en els anteriors exemples, la influència de Disney contra tot pronòstic és bastant perjudicial per als xiquets i per al seu aprenentatge, ja que aquest món està ple d'estereotips i cultures antigues i tradicionals. Per aquest motiu, en els últims anys, Disney ha fet algunes transformacions en les seues noves històries, intentant llevar tot tipus d'estereotips associats a les dones, ètnies, l'amor... Aquestes són alguns exemples:


Brave: La princesa Disney-Pixar que trenca els estereotips. 

Brave (indomable) és la primera pel·lícula de Disney-Pixar en què l'heroi no és masculí sinó femení, la princesa Mèrida. La factoria d'animació ha buscat que la protagonista no fora un estereotip de princesa clàssic de Disney, sinó una xiqueta completament diferent del ja vist.
Aquesta ruptura d'esquemes no només en l'àmbit físic, sinó que aquesta princesa fa el que vol i segueix els seus instints, una faceta amb la qual actualment les joves es poden sentir identificades amb ella. Amb aquesta història, es trenca completament amb l'estereotip de princesa que tothom té al cap, per a transformar-se en un perfil més acostat a la realitat.


Per últim, deixem un vídeo molt interessant a on apareixen múltiples exemples de sexisme, violència i dominació en algunes de les pel·lícules més famoses i conegudes de Disney:


martes, 11 de octubre de 2016

Què és la literatura crossover? Com són els llibres infantils i juvenils actuals?

La literatura crossover són llibres que pretenen trencar barreres generacionals i arribar tant a un públic juvenil com adult. Les podem qualificar de novel·les que llegeixen els joves o bé de novel·les que llegeixen els adults. Aquesta literatura ha sigut el boom d'aquesta època i és la capacitat que tenen alguns llibres per a transmetre tant a adolescents com a adults, és a dir, hi ha llibres que resisteixen l'exigència dels lectors de totes les edats. Estableixen un pas natural entre la literatura juvenil i la lectura adulta.

Per d'altra banda, té la capacitat de conjugar vigor narratiu i profunditat moral, l'habilitat de connectar amb els grans temes de la humanitat sense per això apartar-se de les coordenades del món actual. La seua finalitat és fomentar la lectura tant als adults, com adolescent i xiquets amb tan sols un llibre, a simple vista pareix impossible, però com podem veure a poc a poc ja són més els llibres que es col·loquen en el més alt sense estar dirigit a un públic concret.

Entre la narrativa juvenil al segle XXI destaca amb gran diferència les sagues de gènere fantàstic afavorides pel doble èxit literari i cinematogràfic. Sense dubte, por fi s'ha començat a produir una fantasia juvenil competitiva. 

Per exemple: Harry Potter, Els jocs de la fam, El senyor dels anells, Crepuscle... 





On hi haurà, doncs, els canvis? Montse Ingla respon, "En els mesos vinents és d'esperar un augment significatiu de les distòpies, de la fantasia que posa en qüestió la realitat, perquè el futur és molt incert i els nois ho detecten. Però seria molt perillós que seguís també l'actual escalada de les emocions: cada cop més horror, més foscor en els sentiments, aventures més extremes i violentes... Té un sostre, això?"


Per finalitzar, avui dia, a l'hora de parlar de llibres i novetats obliga a dedicar un apartat a Internet, les xarxes socials i les noves tecnologies. Encara més, a la web 3.0, la interactivitat de la qual sembla que propiciarà nous productes en els quals la ficció juvenil, de bracet de la infantil, promet estar-hi present. Un dels problemes per fer aquest salt és econòmics, i és per això que els grans grups, sobretot en castellà, van amb avantatge respecte a la ficció catalana.

Internet s'havia de convertir en la biblioteca on hi fos tot, i de moment només és una biblioteca on hi ha qualsevol cosa.




Això vol dir, que la literatura transmèdia, utilitza diferents plataformes creant un món on hi ha de tot tipus d'interessos i tot crearà el que s'anomena transmèdia.

Podeu visitar els següents enllaços per aprofundir sobre la literatura crossover:

ARTICLE I
ARTICLE II
















lunes, 10 de octubre de 2016

La poesia a l'aula

La poesia infantil és un fragment de tot el conjunt de literatura dirigida als xiquets. Es produeix una comunicació literària entre un escriptor adult i un lector infantil que té com a objectiu, entretenir i crear una competència literària. Per a fomentar la poesia a l'aula, proposem un llibre anomenat Poemania, de l'autora Anna Ballester. Ací, adjuntem un vídeo a on l'autora explica els aspectes més rellevants de la seua obra, a més a més, ús deixarem totes les dades del llibre per si ús interessara adquirir-lo. 

LLIBRE: Ballester, A. (2009). Poemania: Guía pràctica per a fer lectors de poesia. Alzira. Bromera. 

VÍDEO DE L'AUTORA:


VÍDEO DE PRESENTACIÓ:



A continuació,  explicarem algunes tècniques per a tractar la poesia en classe. Redactarem diferents exemples amb l'ajuda del llibre anteriorment mencionat.

1a TÈCNICA DIDÀCTICA: SALUTACIONS POÈTIQUES

Aquesta iniciativa serveix per a començar a llegir poemes amb les entonacions més adequades. Consisteix principalment agafar una caixa i omplir-la amb cartolines plastificades, amb versos de diferents poemes. Cada alumne, ha d'agafar un paperet en entrar a l'aula, quan arriben tots, començaran a caminar i se saludaran amb els versos que tinguen, amb la condició de tenir l'entonació adjudicada de ''Que tingues un bon dia!''. 
Per a fer aquesta activitat, utilitzarem el poema <<Quan riu la xica>> inclòs al llibre El color del blat, d'Eva Dénia. 

Quan riu la xica
s'alegra el món
i les campanes repiquen al vol,
Sonen guitarres,
corns i tambors
i l'alegria s'escampa pertot.
Miula la gata, 
lladra el gosset, 
canta l'alosa, piula el pardalet.
[...]
Per celebrar-ho
bufen els vents: 
xaloc, llevant, tramuntana i ponent.
El cel envia trons i llampecs 
i d'emoció ploren els nuvolets.
Cessa la plutja,
brilla el solet
i el set colors es dibuixen al cel. 

2a TÈCNICA DIDÀCTICA: CIRCUIT POÈTIC

L'objectiu principal d'aquesta activitat està totalment relacionat amb l'anterior, ja que se situen al mateix grup de tècniques. També ajuda al fet que els infants descobreixen diferents sensacions, sentiments... que ens desperta llegir poemes en veu alta, posant-nos en la pell dels personatges dels llibres. Sobre el terra de l'aula, dibuixem un quadrat que dividirem en quatre parts, cada una s'identificarà amb un rol. Repartirem el poema seleccionat prèviament i cadascú el llegirà de manera individual. Dividirem als alumnes en quatre grups i cada grup es posarà sobre els espais i rols anteriorment seleccionats. Els xiquets llegiran el seu poema, posant-se en la pell del rol en qüestió que tinguen. A mesura que els alumnes acaben de llegir la història, aniran passant per cada rol en forma de circuit, cadascú al seu ritme evidentment. Finalment es posaran en comú les sensacions que han tingut en cada estació. Per últim, es farà una lectura expressiva conjunta del poema en veu alta.
Per a fer aquesta activitat, utilitzarem el poema <<Rateta, rateta>> del llibre Versos al sol de l'escriptora Empar de Lanuza.

Rateta, rateta,
si vas a la font 
no caigues a l'aigua
perquè no hi ha pont.
Rateta, rateta,
quan passes el riu
no mires el sol, 
que de tot es riu.
Rateta, rateta,
si vas a la mar
junt amb l'estovalla
posa l'esmorzar.
I si el sol solet
et vol enganyar
fes-li la rateta
amb l'espill del mar.

3a TÈCNICA DIDÀCTICA: POEMES IL·LUSTRATS

Aquesta tècnica es troba dins del grup d'activitats que treballen la memorització de poemes, a més a més tracta l'expressió corporal. La dinàmica de la següent activitat és molt pareguda al joc de les pel·lícules. Primer es repartirà una còpia del poema a cada xiquet i el llegiran, després es formarà tres grups i cadascun hauran de representar una estrofa, per això tindran 10 minuts per a preparar-ho tot. Per finalitzar quan un dels grups represente la seua estrofa, els altres hauran d'endevinar les paraules, a continuació escriuran les paraules endevinades en la pissarra per formar les estrofes i el poema.Per realitzar aquesta tècnica, podem utilitzar el poema <<Endevinalles de les vocals>> del llibre Poemes sense diminuts de Carles Cano.
Al principi de l'aire
i enmig de la mar està.
En la terra al final,
però al foc, no la trobaràs.
[A]
Amb els ulls com plats,
les celles ben amunt,
i una boca ben redona,
quina lletra tens a punt?
[O]











martes, 4 de octubre de 2016

Conferència Almudena Francés


Avui, dia 4 d'Octubre ens ha visitat Almuden Francés a la Facultat d'Educació per a parlar-nos de la importància de contar contes i donar-nos alguns consells per fer-lo correctament. Nosaltres intentarem transmetre tot el que ha dit Almudena:


En primer lloc, a l’hora de contar contes hem de ser conscients d’una sèrie de tècniques necessàries per a fer-ho d’una manera correcta:

  • La veu: ha de ser natural, no impostada
  • La mirada: Transmet l'emoció, et connecta amb el públic. Sobretot per transmetre els sentiments.
  • El geste: Cal ser conscients del que fem. Així podem amplificar tot el que volem dir
  • La respiració: La pròpia i també la del públic. Ha de ser una conjunta, si aquest no passa, és com si explicares el conte i això no volem.
  • Els silencis: Temps per a la reflexió, convida a l'escolta


Un conte és una casa de paraules, un lloc on viure, i segon on estiga l'escola podem contar unes coses o unes altres. Abans els contes només comptaven coses de ciutat com per exemple, parlaven molt del metre. Això provocava que els xiquets que no vivien en la ciutat no van entendre el que deia el conte. Ara, hi ha contes per a tots, depenent de la zona on viva.

Què hi ha de saber per a contar contes:

  • Has de contar aquell que tens la voluntat de contar 
  • El convenciment. Has d'estar d'acord amb tot el que el conte conta
  • Cada vegada que ho contes hi ha de causar-te la mateixa sorpresa i emoció per fer impressionar al que t’escolta.

D'altra banda, Almudena no ens ha ensenyat només com hem de contar un conte, sinó també l'important que són per al nostre desenrotllament i vida quotidiana. Tot allò que ens aporta la lectura sense tindre en compte una edat determinada, ja que per a qualsevol edat és molt important.

Per a més informació sobre Almudena Francés podeu consultar els següents enllaços. D'aquesta manera també estareu informats de tot el que publica!! 


A través d'ells també podeu preguntar-li qualsevol cosa directament a Almudena i ella us atendrà.






lunes, 3 de octubre de 2016

Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a créixer

Llegir, llegir, llegir, 

Llegir per als xiquets significa una nova explicació de com funcionen les coses o que pot existir un món millor al qual ja coneixen. Els aporta idees, creences i noves formes de pensament que canvien la percepció del món.

Aquest foment de la lectura és molt important que es duga a terme, perquè, específicament, a la Comunitat Valenciana, els índexs de lectura són molt baixos comparats amb la resta de comunitats espanyoles. Per açò, la Conselleria s'ha plantejat renovar el seu pla valencià de foment del llibre i la lectura.

Fins i tot en la premsa escrita podem trobar fragments com aquest:

"Només un 2% dels ciutadans afirma que l'últim exemplar que va adquirir va ser en aquesta llengua, quan els percentatges són del 28,1% a Catalunya, del 12,4 a Balears i del 5 a Galícia i País Basc."



A més, ací podem veure el panorama deplorable respecte a la literatura catalana infantil. És molt sorprenent la proporció tan escassa de gènere infantil, ja que, com hem dit, l'escassa demanda fa molts estralls en el sector.

El més important, és que a part d'en l'escola i amb ajuda dels mestres, no s'aconseguiria gens si els pares no donaren exemple. Així que, des d'ací demanem que els pares contribuïsquen a aquesta causa i siguen un model a seguir per als seus fills.

Volem transmetre nostra gran preocupació, per açò us plasmem en aquesta entrada un xicotet resum d'un problema tan gran. Perquè sense la lectura... gens és possible.



Referències:

  • Noa de la Torre. (2016). El índice de lectura de la Comunidad Valenciana es de los más bajos. El Mundo.
  • Jordi Nopca. (2016). Els reptes imminents del llibre infantil i juvenil. Ara llegim.

De què va aquest blog?

En aquest blog volem realitzar un viatge a través de la lectura.
Avui dia és molt important que els xiquets, des de molt xicotets adquirisquen l'hàbit de llegir per plaure, ja que gràcies als llibres podem viatjar a mons diversos, d'ací el títol del blog.

Entre els nostres objectius, volem, per descomptat, que els xiquets gaudisquen llegint, però a més, donarem una sèrie de pautes perquè açò es duga a terme per part dels seus tutors o professors i a més també ensenyarem estratègies d'escriptura, entre altres coses. En la nostra classe de Literatura Catalana Infantil realitzarem activitats diverses, per la qual cosa plasmarem en el blog la majoria d'elles, com són ressenyes de llibres o animacions lectores.

Autores:

Cárdenas Hernández, MªCarmen

Cerdán Martínez, Nieves Mª

Martínez Amat, Kimberly

Martínez González, Marta

Tomalá Arteaga, Doménica