La poesia a l'aula

La poesia infantil és un fragment de tot el conjunt de literatura dirigida als xiquets. Es produeix una comunicació literària entre un escriptor adult i un lector infantil que té com a objectiu, entretenir i crear una competència literària. Per a fomentar la poesia a l'aula, proposem un llibre anomenat Poemania, de l'autora Anna Ballester. Ací, adjuntem un vídeo a on l'autora explica els aspectes més rellevants de la seua obra, a més a més, ús deixarem totes les dades del llibre per si ús interessara adquirir-lo. 

LLIBRE: Ballester, A. (2009). Poemania: Guía pràctica per a fer lectors de poesia. Alzira. Bromera. 

VÍDEO DE L'AUTORA:

VÍDEO DE PRESENTACIÓ:

A continuació,  explicarem algunes tècniques per a tractar la poesia en classe. Redactarem diferents exemples amb l'ajuda del llibre anteriorment mencionat.

1a TÈCNICA DIDÀCTICA: SALUTACIONS POÈTIQUES

Aquesta iniciativa serveix per a començar a llegir poemes amb les entonacions més adequades. Consisteix principalment agafar una caixa i omplir-la amb cartolines plastificades, amb versos de diferents poemes. Cada alumne, ha d'agafar un paperet en entrar a l'aula, quan arriben tots, començaran a caminar i se saludaran amb els versos que tinguen, amb la condició de tenir l'entonació adjudicada de ''Que tingues un bon dia!''. 

Per a fer aquesta activitat, utilitzarem el poema <<Quan riu la xica>> inclòs al llibre El color del blat, d'Eva Dénia. 

Quan riu la xica

s'alegra el món

i les campanes repiquen al vol,

Sonen guitarres,

corns i tambors

i l'alegria s'escampa pertot.

Miula la gata, 

lladra el gosset, 

canta l'alosa, piula el pardalet.

[...]

Per celebrar-ho

bufen els vents: 

xaloc, llevant, tramuntana i ponent.

El cel envia trons i llampecs 

i d'emoció ploren els nuvolets.

Cessa la plutja,

brilla el solet

i el set colors es dibuixen al cel. 

2a TÈCNICA DIDÀCTICA: CIRCUIT POÈTIC

L'objectiu principal d'aquesta activitat està totalment relacionat amb l'anterior, ja que se situen al mateix grup de tècniques. També ajuda al fet que els infants descobreixen diferents sensacions, sentiments... que ens desperta llegir poemes en veu alta, posant-nos en la pell dels personatges dels llibres. Sobre el terra de l'aula, dibuixem un quadrat que dividirem en quatre parts, cada una s'identificarà amb un rol. Repartirem el poema seleccionat prèviament i cadascú el llegirà de manera individual. Dividirem als alumnes en quatre grups i cada grup es posarà sobre els espais i rols anteriorment seleccionats. Els xiquets llegiran el seu poema, posant-se en la pell del rol en qüestió que tinguen. A mesura que els alumnes acaben de llegir la història, aniran passant per cada rol en forma de circuit, cadascú al seu ritme evidentment. Finalment es posaran en comú les sensacions que han tingut en cada estació. Per últim, es farà una lectura expressiva conjunta del poema en veu alta.
Per a fer aquesta activitat, utilitzarem el poema <<Rateta, rateta>> del llibre Versos al sol de l'escriptora Empar de Lanuza.

Rateta, rateta,

si vas a la font 

no caigues a l'aigua

perquè no hi ha pont.

Rateta, rateta,

quan passes el riu

no mires el sol, 

que de tot es riu.

Rateta, rateta,

si vas a la mar

junt amb l'estovalla

posa l'esmorzar.

I si el sol solet

et vol enganyar

fes-li la rateta

amb l'espill del mar.

3a TÈCNICA DIDÀCTICA: POEMES IL·LUSTRATS

Aquesta tècnica es troba dins del grup d'activitats que treballen la memorització de poemes, a més a més tracta l'expressió corporal. La dinàmica de la següent activitat és molt pareguda al joc de les pel·lícules. Primer es repartirà una còpia del poema a cada xiquet i el llegiran, després es formarà tres grups i cadascun hauran de representar una estrofa, per això tindran 10 minuts per a preparar-ho tot. Per finalitzar quan un dels grups represente la seua estrofa, els altres hauran d'endevinar les paraules, a continuació escriuran les paraules endevinades en la pissarra per formar les estrofes i el poema.Per realitzar aquesta tècnica, podem utilitzar el poema <<Endevinalles de les vocals>> del llibre Poemes sense diminuts de Carles Cano.

Al principi de l'aire

i enmig de la mar està.

En la terra al final,

però al foc, no la trobaràs.

[A]

Amb els ulls com plats,

les celles ben amunt,

i una boca ben redona,

quina lletra tens a punt?

[O]