RECOMANEM ALGUNS LLIBRES

Ací tenim unes recomanacions per a fomentar la lectura als xiquets. Aquests llibres que es presentaran a continuació pertanyen al gènere narratiu i estan dirigits per a diferents cicles escolars. 

ARA SÍ QUE ANEM A LLEGIR!

Alapont. P, Crespo. R, Soler. Q. (1998). Ara sí que t'has refredat!. València: Edicions del bullent.

El primer llibre s'anomena Ara sí que t'has refredat de l'autor Pasqual Alapont (Catarroja, València 1963). Es va graduar en Geografia i Història per la Universitat de València. Va rebre el premi Edebé amb la seua obra L'ovella negra en l'any 2001. Ha publicat al voltant d'uns trenta llibres i va estrenar moltes obres de teatre, els quals estan dirigides principalment per un públic infantil i juvenil.

Aquest llibre està recomanat per a alumnes de 6 anys. Es tracta d'un relat de la vida quotidiana, Ferran, el protagonista, es posa malalt i, com qualsevol xic es troba content per no anar a l'escola, encara que després descobrirà que estar refredat no és tan estupend com pensava. A més, aquest tema resulta divertit i interessant per al lector, ja que tracta sobre una situació que tots passem durant la nostra escolaritat. Cal destacar que té una moralitat al llarg de tota la història i el protagonista experimenta un canvi en la seua concepció d'escola. Al principi es troba content perquè podrà jugar i no anirà al col·legi, però després troba avorrit estar al llit tot el dia amb mal de cap, sense poder jugar amb els seus amics a l'escola. Aquest canvi invita a la reflexió al lector.

Quant al llenguatge, és totalment comprensible per al lector, les expressions són adequades a l'edat. D'una banda, tot el text està cohesionat, ja que les escenes i els textos estan ben lligats i amb un suport visual que ajuda a interioritzar la història. D'altra banda, no solament està cohesionada l'estructura del text, també la relació entre el final del llibre i la moralitat que vol transmetre estan ben connexos.

Pel que fa al narrador, és un observador de la història, ja que sap en tot moment el que ocorre sense participar-hi. Sobre els personatges, com que és un relat de la vida quotidiana, sabem que són persones reals a més, es comuniquen a través de diàlegs clars, de fàcil lectura i comprensió, el protagonista evoluciona al final de la història, ja que aprén una lliçó. Un altre aspecte és l'espai, que és indeterminat, de la mateixa manera respecte al temps, sols podem saber que és una època actual, però no podem especificar-ho bé.

Quant a les il·lustracions, són atractives, escenifiquen la història i també aporten humor al text per les expressions dels personatges. Sobre la portada, si observem la il·lustració principal, està plena de colors vibrants. En la part central, baix es destaca amb un color diferent el títol del llibre. Per acabar, respecte als colors que s'utilitzen en l'interior del llibre, segueix la mateixa gamma que la coberta, encara que l'interior és monocromàtic i solament empren el roig (jugant amb les tonalitats), s'aconsegueix una bona combinació entre els dibuixos i els colors que fan més interessant i cridaner el llibre.

Per concloure, totes aquestes qualitats en conjunt, fan que el llibre siga adequat a l'edat a la qual va recomanat. És una història divertida, que fa reflexionar i entreté al lector amb una situació quotidiana alhora que humorística.

Deixa’t atrapar per les aventures

Dades tècniques del llibre: Autora: Rosa Navarro Durán; il·lustrador: Francesc Rovira; títol: L’Odissea explicada als infants, ed: edebé, 2007, 1a edició, Barcelona, 224 pàgines.

L'Odissea és un poema èpic escrit per Homer, del qual aquest llibre és una adaptació per als més menuts. Cal remarcar que aquest clàssic pertany a la epopeia, ja que relata les aventures d'un heroi barrejades amb elements fantàstics com són els déus, les criatures malvades que es troba durant el seu viatge, els canvis d'aparença, etc.

El tema és atractiu per als xiquets, ja que contínuament la història d'Ulisses no deixa de sorprendre amb elements nous i sorprenents per a ells; per tant per als xiquets és una història creïble.

Així mateix, el llenguatge del llibre està adaptat; per això és totalment comprensible, i en moments decisius de la història, com quan es troba amb una bèstia, el narrador descriu la situació perquè el lector comprenga el temor o l'emoció que sent el protagonista i els seus companys. Encara que hi haja nombrosos recursos fantàstics, en conjunt la història és coherent i s’adequa a l'edat del lector, en aquest cas a cinqué de primària. Per aquest motiu, perquè el lector estiga entretingut, l'acció predomina en el relat, i la descripció només s'utilitza si és necessari.

L'obra està escrita de forma narrativa, encara que originàriament estava composta de 24 cants. La història comença in media res, la qual cosa significa que comença a la meitat d’aquesta, explicant els fets a força de records o narracions del protagonista Ulisses. El relat està dividit en tres parts. En la introducció, narra els canvis produïts per la carència del rei d’Ítaca i les conseqüències patides en la pell de la seua fidel dona, Penèlope, i el seu fill, Telèmac. En el nus, Ulisses narra les seues aventures, des que va eixir de Troia fins que va arribar al regne dels feacis, governat pel rei Alcínous i la seua cort. I en el desenllaç, es descriu la tornada a Ítaca i la seua venjança cap als pretendents de la seua dona. Després d'això, Penèlope li reconeix i recupera el seu regne.

A més d'això, respecte a l'estructura, en la introducció es plantegen els conflictes que més endavant es desenvolupen en el nus de la història i amb això s'aconsegueix atrapar al lector i convidar-lo a seguir llegint capítol rere capítol, deixant-lo amb intriga i suspens. El narrador està present en tercera persona i és omniscient, però en els capítols que Ulisses conta la història, ell passa a ser el narrador en primera persona, sempre en temps passats.

Pel que fa als personatges, la moralitat que tenen és la de transmetre tant valors positius com a negatius. D'una banda, l’hospitalitat dels reis que visita Ulisses, l’amor, l’amistat, la relació pare-fill Ulisses-Telèmac, la generositat, l’amabilitat. D'una altra banda, la ira mostrada per Ulisses cap als pretendents de Penèlope, el dolor, violència, l'agressivitat d'Ulisses al no tindre pietat cap als seus enemics, la cobdícia dels pretendents. En general, el personatge principal, Ulisses, és el que pateix una transformació de personalitat i cada vegada és més savi i usa les seues estratagemes per a sobreviure al llarg de la seua aventura.

Les imatges són molt nombroses, ja que cada dues pàgines n’apareix una que ocupa la meitat o tota la pàgina. Realment són una espècie de caricatures amb traçat tosc, per la qual cosa no són molt encertades per a xiquets. En canvi, un detall positiu és que en el títol de cada capítol hi ha un dibuix representatiu del contingut.

En conclusió, aquest llibre pertany a una col·lecció de clàssics desenvolupada per l'editorial i són recomanables per als xiquets, perquè, com afirma l'autora, els clàssics són les millors històries.

La terra conquistada per Tombatossals, el gegant.

Viatge al país de Tombatossals (Vicent Pitarch, Xipell) 2012, Onada Edicions 

En primer lloc, podem dir que aquest llibre és narratiu i el seu subgènere és novel·la històrica, ja que tracta de la ciutat de Castelló de la Plana que existeix en l'actualitat però està contant una llegenda d'aquestes terres amb personatges imaginaris.

Per altra part, el títol és nominatiu, ja que és el nom d'una illa que és la que en el conte s'explica com es va formar. No és molt cridaner i està escrit en horitzontal en color vermell, dalt del tot.
Quant a les cobertes, criden l'atenció, ja que els dibuixos són estranys i no són molt reials, ja que i molts d'ells no porten cara. Utilitza tons verds, taronja, marró i grisos aquests colors identifiquen la naturalesa i les terres. En les guardes hi ha uns dibuixos de peixos en forma de siluetes en color vermell i en conjunt semblen el mar. Aquests dibuixos poden enganxar al lector perquè són originals i t'inciten a seguir llegint el llibre. També el color d'aquestes és un marró claret i pot tindre relació amb la història, ja que parla de les terres i són d'aquest color. En la pàgina dels crèdits hi ha dibuixats uns arbres que van introduint al lector en la història.

Respecte a la tipografia, podem dir que està escrit en quasi tot el text en negre però que algunes paraules o frases de cada pàgina estan en diferents colors per a cridar l'atenció dels xiquets i estan escrites un poc més gran que la resta de lletres. Les il·lustracions són molt peculiars, ja que són siluetes en color negre i per dins color blanc, excepte alguns homes que tenen els braços i les cames negres, en altres tenen alguna part pintada de color i els paisatges sí que porten colors com són els arbres, el mar, les muntanyes perquè són imatges representatives més que reials i l'il·lustrador l'utilitza per a ressaltar el més important. Les siluetes dels homes tenen ulls, boca, nas, moltes vegades aquestes parts de la cara estan representades amb la lletra t. També utilitza el pla mitjà per a substituir la descripció d'alguns elements que destaquen en el conte. Moltes imatges estan fetes amb imatges de textures reials com són les pedres o altres textures que són molt representatives en aquest llibre.
Referent a l'autor Vicent Pitarch, podem dir que és un autor que ha escrit molt i per tant és veterà, ja que va nàixer l'any 1942, també va ser professor i va rebre diversos premis. Aquest autor dóna credibilitat al llibre, ja que és un home amb molta experiència que ha rebut al llarg de la seua vida.
Quant a la temàtica del llibre fa referència al món que ens envolta, ja que parla de la naturalesa i de les terres de Castelló en forma de llegenda.
A més a més, l'estructura narrativa del llibre és lineal, ja que va dirigit a lectors inicials i és una adaptació per als més petits. Comença com si algú estiguera contant un conte oral als xiquets com un conte tradicional "Conten que, fa molt de temps, hi havia un gegant...". Però termina contant la història sense cap frase com la del principi. Els actes transcorren en ordre, per això, és lineal.
Referent als personatges podem dir que són imaginaris, ja que hi ha alguns que són gegants i els altres són persones. La colla del gegant són personatges estereotipats, ja que són poc creïbles, per altra part són personatges originals, ja que cada un destaca per una cosa com diu en aquest fragment "Arranca pins arrancaria els arbres secallosos; Cagueme calaria foc a la malea i el gegant deixaria tots els horts treballats i amb reg abundant. Bufanúvols seria l'encarregat de fer ploure", també cal destacar els seus noms que descriuen la seua personalitat o en aquest cas el que van fer en aquesta història. Les virtuts d'aquests personatges es mantenen durant l'obra però al final es reconeix que el gegant és savi i humil que normalment aquest no passa en les històries perquè el gegant sempre és el "dolent" del conte i en aquesta història té un paper totalment diferent. Aquestes qualitats són les que fan que aquests personatges siguen atractius i els agraden al lector.

Per a finalitzar, podem dir que la història té un final feliç i que els conflictes queden resolts i amb el que volien aconseguir. El narrador conta el conte en tercera persona i en temps passat, el text és moltes vegades descriptiu i de vegades apareixen alguns diàlegs, aquest fa que la historia siga un poc més difícil de llegir però com no té molts diàlegs i la lletra és gran es pot llegir a un ritme normal. L'espai és reial, ja que s tracta de terres valencianes encara que els personatges sigan inventats e imaginaris perquè es tracta d'una llegenda. El temps podem dir que és una època passada però no identificada. Els llocs són espais naturals com poden ser les muntanyes, el camp, el mar i el castell del rei, on ocorren diferents fets i una batalla on van conquistar les terres.

UN SOMNI FET REALITAT

Lluch, Enric. (2011). Vull ser muixeranguera!. València. Andana.

Abans de res, Enric Lluch i Girbés és un escriptor valencià dedicat a la literatura infantil i juvenil. És un autor experimentat que ha guanyat una gran quantitat de premis, el que ens diu que Vull ser muixeranguera!, és un llibre de qualitat. Aquesta obra està editada per l'editorial valenciana Andana, dedicada a l'edició de llibres per a infants i joves, consolidada com una de les editorials que aposta per la qualitat i per l'exhaustiva difusió dels seus exemplars.

Vull ser muixeranguera!, és una obra literària i musical protagonitzada per una xiqueta que vol ser muixeranguera, d'aquesta manera, s'està donant una gran divulgació a la tradició de les torres humanes. L'acompanyament musical resulta totalment necessari, no es contempla cap muixeranga sense la música típica. El títol d'aquest llibre és molt innovador, ja que pocs autors han escrit sobre la muixeranga, a més, és molt interessant perquè els infants aprenen d'altres cultures.       

Respecte a la xiqueta que protagonitza la història, és un personatge redon que experimenta una gran evolució psicològica des que diu que vol ser muixeranguera, fins que aconsegueix el seu somni. Per tant, amb l'actitud d'aquest personatge, el lector aprén la conducta humana de lluitar pels somnis i de ser perseverants. Els personatges secundaris apareixen estereotipats, és a dir, es mostra a la mare com la dona que fa les activitats de la casa amb atribucions de preocupació i sensibilitat, i al pare amb un treball remunerat amb sentiments de força i duresa.                                                   

Gràcies a les dades que l'autor ens aporta en el llibre, com ara el nom de diversos carrers, podem esbrinar que la història ocorre al municipi d'Algemesí en l'època actual. Per a narrar aquest llibre, Lluch se serveix d'un text enriquidor amb una narrativa lineal i d'una combinació d'imatges reals i de ficció, específiques, expressives i convenients que ajuden a l'enteniment de l'obra. Pel que fa al llenguatge utilitzat, cal destacar que és comprensible i s'adequa completament a l'edat del lector, el que facilita la lectura.

Per una banda, l'obra té una aparença molt acurada i polida, amb les cobertes i les guardes a cartó. El seu exterior dóna molta informació pel que fa al contingut, a més a més, la impressió és de qualitat i resulta molt atractiva per als lectors. Per altra banda, els colors que s'utilitzen en les il·lustracions de la portada, contraportada i la numeració de les pàgines, són els mateixos que porten els vestits de la muixeranga, és per això que hi ha una relació estreta entre la part física del llibre i el contingut en qüestió.           

Tenint en compte tots els aspectes mencionats, podem concloure que aquesta obra és molt interessant i recomanable, tracta un tema poc comú entre els lectors i mitjançant el qual, els infants poden aprendre d'una manera entretinguda aspectes de la muixeranga. Així mateix, amb l'ajuda del cd complementari, els lectors poden escoltar la música típica d'aquesta festa, a més de la narració del llibre, una cosa molt funcional que s'adapta a tot tipus de públic.     

EL VIATGE DE LA LECTURA 

Sala, M., Bayés, P.. (2011). Fum, fum, fum (L’illa del far). Barcelona: Claret Editorial.

Pilarín Bayes, des de l'inici fins ara, ha publicat més de 920 llibres, alguns traduïts a vuit idiomes; ha col·laborat en innombrables publicacions, exposicions d'obra original, i els seus dibuixos s'han aplicat a tot tipus de suports i formats.

Aquest llibre (Fum, fum, fum) és un relat d'aventures amb elements fantàstics, i sentimentals, basat en l'acció i sobretot nombrosos elements imprevistos de sorpresa i de risc.

Està dirigit als xiquets del 1r cicle de primària (6-9 anys). És una narració de vivències i aventures d'infants, per tant, busquen la identificació d'aquest tipus de lector amb el protagonista.

S’adocriu al corren del realisme fantàstic perquè ha mesclat realitat i fantasia, d'alguna manera li dóna vida als animals que realitzen l'aventura amb la xiqueta amb total naturalitat. Se situen en un món real i versemblant, això és una manera de tenir l'atenció dels lectors i per aquest motiu és un dels corrents més freqüents en la literatura infantil i juvenil actual.

D'altra banda, presenta una relació entre les il·lustracions i la història molt gran per a poder entendre-la a la perfecció, ja que d'aquesta manera pot portar-ho més enllà del text. El seu format és vertical i quadrat amb una mida gran que permet tindre unes il·lustracions amb molt detall. I en efecte, ha optat per usar un paper brillant ideal per aquest tipus de lectors i crear unes il·lustracions amb credibilitat.

Quant a les guardes i les cobertes, les autores han optat per unes il·lustracions acolorides i animades amb colors vius per als xiquets. Les dues tenen molta relació amb la història, ja que està basada en una selva i les imatges tant de les guardes com les cobertes són flors amb molts animals. Per això, permeten fer una hipòtesi de la història sense llegir el llibre.

Les guardes són iguals la primera i la darrera; transmeten molta tranquil·litat i impressió d'aventura amb els dibuixos i els colors.

Predomina la imatge sobre el text, les imatges expliquen la història principal i el text ajuda al fet que aquestes siguen compreses amb una lletra gran amb frases curtes i diàlegs amb la introducció de vocabulari nou però fácil per als xiquets. Per descomptat, representa la història amb molts dibuixos. Açò permet entendre-la sense necessitat del text.

És usat tant el primer pla de seqüències com el pla mitjà, destacant en algunes situacions l'expressió facial de la protagonista.

El narrador és omniscient, narra la història en tercera persona sense aparéixer ell en cap moment. D’altra banda, els personatges són redons i generen molta empatia perquè el fi de tota la seua aventura és ajudar els animals de la selva i que siguen feliços. Per tant, transmet als lectors diferents sentiments d'alegria, tristesa...

El final del llibre és conflictiu, negatiu, ja que acaba l'aventura de forma trista, mostrant un sentiment de tristesa en la protagonista, però açò pot servir perquè els alumnes puguen continuar imaginant un final a partir d'aquest i millorant-lo.

Per a finalitzar, recomanaria aquest llibre als meus alumnes perquè es poden aprendre diferents valors quant a sentiments i comportaments que la protagonista té a l'hora de cuidar la naturalesa i als animals. Els xiquets tenen tendència a fixar-se en actituds d'aquelles coses que els criden l'atenció, i considere que aquest llibre, tant per les seues il·lustracions com pel seu curt text poden crear una motivació per la lectura.