Primer de tot, les rondalles o contes de fades són relats fortament codificats, presenten un esquema narratiu molt bàsic i simple a partir del qual cada narrador construïa el text, actualitzava la història, sense que hi haguera cap relat oral completament igual a un altre.
D'altra banda, els personatges estereotipats contribueixen a fixar d'una manera rígida la trama bàsica, té fórmules d'obertura i tancament com per exemple, conte contat, per la xemeneia s'ha escapat. Per últim, el número 3 és un element molt important en les històries; és el número màgic: tres desitjos, tres fases narratives, tres fades... Aquestes històries de l'edat mitjana eren versions orals que no s'adrecen a un públic infantil, sinó a total la comunitat i eren plenes de violència, sexe o mort...
Després, Perrault converteix els contes de fades en històries per a joves i dissimula bona part dels continguts ideològics de les versions anteriors.
Els primers que adapten els contes per a infantils i transmeten valors educatius són els Germans Grimm i a partir d'aquestes dos, Disney adapta a un receptor model, com és la família blanca de classe mitjana americana. Mitjançant dibuixos cridaners per als xiquets i colors molt vius que cridaren l'atenció.
Per últim, a partir dels anys 70 hi ha adaptacions que eliminen totalment el sexisme i el racisme de les versions de Disney, i així ha sigut l'evolució de les rondalles.
Ací teniu l'enllaç al vídeo intruductori de la entrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario